Gris? No, gris no: negre!

Em pensava que avui seria un dia gris.

M'equivocava.

Serà un dia negre.

I és que trio anar a donar un volt (altrament dit anar al lavabo) en el pitjor moment. En el moment en què et trobes a qui no et vols trobar.

O potser tant és.

Perquè porta mals records. Però... qui ho ha passat pitjor no he sigut jo.

Crec que... crec que avui he vist unes quantes coses clares, amb la trobada d'algú que feia molt que no veia.

Segurament m'hagi de replantejar el que faig i el que vull fer.

Em fa gràcia, però, aquella cara de culpabilitat. Aquella cara de no dir-me res, perquè no sap per on li sortiré.

I no, jo no diré cap cosa mal dita. Mai ho he fet.

Ara, res no m'impedeix dir un hola fred com el gel, i no dir res més.

És clar que qui m'he trobat no ho pot pas notar.

Els que estaven amb aquesta persona sí, que estan acostumats a veure'm dir hola amb un somriure.

És clar que un dels que estaven amb aquesta persona va estar dos mesos que no s'atrevia a dir-me res.

Com si jo els hagués de dir alguna cosa.

Allà ells i la seva consciència.

Jo la tinc tranquil.la.

Però, pel seu comportament, veig que hi ha gent que no l'hi té, de tranquil.la.

És clar que ningú m'obliga a ser-hi simpàtica.

Si ja ho deia jo, que avui seria un dia gris. Segurament serà negre. Negríssim.

Per sort, no veuré el que ja sé, perquè torno a marxar, i amb una mica de sort, quan torni ja no veuré res.

Fa riure, perquè avui el meu vestuari també és gris i negre. I això que a mi m'agraden els colors. Però no porto res de roba que no sigui o gris o negre.

Apa, a treballar!

(Mare meva, que en faré poca, avui, de feina!!!)