Desconnexió

Se'm fa com estrany escriure un post amb el Bloc de notes (sóc una mica anti-word, jo). I se'm fa estrany perquè no l'escric a la pantalleta del blogger.

El que passa és que avui no tinc connexió a internet. Segurament hauria de trucar, per veure què passa, però no en tinc cap ganes. Primer em faran fer totes aquelles coses que ja he fet tres o quatre vegades: desconnectar el mòdem, reiniciar l'ordenador, mirar que no se m'hagi desconfigurat, etc. Els diré que ja ho he fet, però m'ho faran fer igual. I després em diran, com sempre, que reinstal.li el sistema operatiu, que ells em veuen bé, i que el problema és al meu ordenador.

Però no em diran que tenen una averia greu a tota la zona, que és el que sol passar. L'últim cop em van tenir mitja hora penjada del telèfon (pagant jo, és clar) i va resultar que ells tenien una averia i havien quedat afectats uns quants pobles propers al meu... (i el meu també, és clar). Així que he decidit que no m'estressaré, i que si demà encara no funciona, llavors sí que trucaré. De mentres, puc viure sense mirar el mail, sense escriure cap post (avui ja he superat el meu cupo i tot) i sense aquestes coses que faig aquí al vespre.

Aprofitaré per llegir. Podria aprofitar per treballar, però llegiré.

I això que he arribat a casa pensant que faria un post. L'experiment que volia fer avui era intentar escriure alguna cosa cada cop que em vingués un post al cap. Però ja he vist que els posts em superaven, que no tenia prou temps, i que no podia escriure els posts tan ràpidament, amb cinc minutets, que llavors no s'entèn res.

Tot i així, he vist dos nens, que semblaven germans, que s'intentaven enfilar a una finestra. I m'he recordat de quan era petita i... no, no és qüestió de fer el post, ara. Només que el volia fer, però quedarà perdut a la memòria, al calaix dels posts perduts, que mai s'escriuran.

En aquest calaix ja fa uns dies que hi ha un altre post, que pensava que no arribaria a escriure mai. Un post sobre desconnexions. Però no com la meva d'avui, sinó una desconnexió total. La pregunta és: què passaria si, de cop, avui caigués internet i no tornés a funcionar mai més?

Doncs que m'adono que estic una mica malalta, perquè entre tot el dia escrivint posts i la pregunteta...

Em sabria greu deixar el blog, però continuaria escrivint les meves coses, només que les llegiria només jo. Però sí que hi ha unes quantes coses que em sabrien greu.

Per exemple, l'Anna. Amb l'Anna ens coneixem i quedem de tant en tant (mooooooooooolt de tant en tant!), però xerrem per mail. Quan va a treballar, m'acostumo a trobar un mail seu al vespre, dient-me alguna cosa (o contestant algun mail meu, bàsicament). Em sabria greu, perquè sé que sense internet perderiem el contacte. Sí, tinc el seu telèfon, i el seu mòbil, i fins i tot sabria arribar fins a casa seva, però no ens trucaríem cada dia, ni quedaríem sovint, ni res de res.

Però amb l'Anna encara podria conservar el contacte, si volgués (que no estic diguent que no vulgui, eh!). Seria més complicat amb d'altra gent, amb qui només puc contactar a través d'internet. I mentre hi hagi internet, cap problema, perquè sé que sempre seran allà, a un mail de distància. Però... i si no existís el mail?

El post se'm va acudir un dia en què vaig veure que depenia massa del google. Allà hi tinc el blog, i un gmail, i un altre gmail, i una agenda amb tots els sants i aniversaris de tothom, que m'envia un mail (al gmail, és clar!) cada cop que algú cel.lebra alguna cosa. I si google deixés d'existir? Què faria amb totes aquestes coses?

I si, de cop, algun dia desaparegués internet? Què passaria?

De moment, però, només tinc desconnexió per avui. Aprofitant que demà és el meu últim dia d'estar sola al matí a casa (fins d'aquí a una setmaneta, però això ja és un altre post), miraré si puc publicar a les 6 (del matí, és clar!) Sinó, quan arribi a la feina (després dels posts d'avui, ja no ve d'aquí, però serà l'últim cop!) I ara, a gaudir de la vida sense internet, amb un bon llibre i un llit ben còmode.

Afegit de les 6: no, segueix sense funcionar. I això ja comença a ser preocupant, més que res perquè el necessito per una part de la meva feina. Com no funcioni aquesta tarda, riuré... De mentres, resto desapareguda del món virtual. Desconnectada. Això és que els déus d'internet em van castigar pels posts d'ahir :-(

Fins que els déus em tornin la connexió!