M'agrada l'hivern. A l'hivern estic molt tranquil.la. A l'hivern no fa calor. A l'hivern els dies són curts, però es pot viure bé.
Surto de l'edifici. Són quarts de sis de la tarda, o sigui que no és a ple sol. Quan hi he anat sí que ho era, a ple sol.
Em sento fatal. Fa massa calor, i començo a notar com tot roda al meu voltant.
La pressió. Sempre la pressió. Com cada estiu.
Només que avui m'ha agafat desprevinguda. Sempre em passa, després de tot un hivern de viure bé.
Començo a caminar més lentament, més que res perquè no puc anar més ràpid. Tot volta.
Mai he arribat a desmaiar-me, però més d'un cop m'ha anat de poc. I avui ha sigut una baixada de les fortes.
He vist la salvació a davant meu. Una gran superfície. Entre l'aire condicionat i que em puc comprar alguna cosa que em faci pujar la pressió, ja sortiré del pas. Estic a punt de quedar-me a la porta, allà on l'aire dóna de ple, però no ho faig per vergonya.
Trobo una màquina. La coca-cola va molt bé. Però ja no hi ha coca-cola. Agafo una fanta de llimona. Encara no he sortit de l'edifici que ja me l'he begut tota.
Continuo caminant. Quan fa un quart d'hora que camino, em paro davant d'un supermercat. Entro i em compro una coca-cola. Me la bec gairebé tan ràpid com la fanta. Penso que em farà mal, jo que no estic acostumada a beure coses d'aquestes.
Però no em fa mal. Al cap d'una estona ja estic una mica millor.
Però no del tot. Sempre em quedo amb una sensació enorme de cansanci, com avui. Tornava cap a casa i era incapaç ni de cantar al cotxe. Anava com un autòmat.
I ara, de dret a dormir, i això que el sol encara no s'ha post. Sort que no em passa gaire sovint, però, perquè em deixa tan feta pols...
dimarts, 12 de juny del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
2 comentaris:
Quin pal de calor! Jo també sóc més d'hivern, el fred no em molesta (bé, menys de -20ºC potser si), però la calor és odiosa. Allò que se't perli el front de gotetes de suor... horrible! Ja fa dies que vaig amb pantalons curts i samarreta, però no vull ni pensar el què vindrà, encara no som a l'estiu!
Jo tinc el problema aquest, que la calor em fa suar (com no!) i la suor fa que la meva pressió, ja baixa normalment, baixi més del normal. Algun cop els meus pares, ben espantats, m'han arribat a portar a l'hospital i tot... Em quedo ben blanca i... bé, ja es pot imaginar.
I sí, tens raó, encara no som a l'estiu... d'aquí a un mes no sé pas què faré...
Publica un comentari a l'entrada