No, no em refereixo a preparar un examen. Em va costar tota una tarda preparar-lo. Sempre he sigut molt lenta, i això de preparar exàmens, em costa un munt. Trobar alguna cosa adequada, no saber si és adequat, massa fàcil? Massa difícil? S'entèn? Massa curt? Massa llarg? Buf... no sé si m'hi acostumaré mai.
Un cop l'examen està preparat, penso que ja l'imprimiré el mateix dia de l'examen. Tinc unes quantes hores abans de l'hora de l'examen. I, total, què pot passar? I si no els tinc en paper, m'estalvio de tenir-los a la vista, per si de cas. Perquè, què pot passar?
1. Imprimir és fàcil... si la impressora funciona!
Arribo al matí. A primera hora. Obro l'arxiu amb l'examen, i l'envio a imprimir. Vaig a buscar-lo.
Merda! La impressora no imprimeix bé. Bé, aquesta impressora no imprimeix bé. Cap problema, provarem amb una altra...
2. On és el meu examen?
Tornem-hi.
Archivo. Imprimir. Impresora. La canvio. Tot bé.
Vaig a buscar l'examen a la impressora.
On és el meu examen?
Per què no surt?
Si que va lenta...
Ai... el nom que posa aquí no és el nom on l'he enviat.
I ara què?
Si no fos un examen, encara podria trigar a trobar-lo, però... on coi l'he enviat?
Començo a anar per tot l'edifici, buscant la impressora (i l'examen).
Finalment el trobo, a l'últim lloc on el busco. És clar que sempre trobes les coses a l'últim lloc on les busques, perquè quan ho trobes, deixes de buscar...
Ja tinc una còpia de l'examen. Ara, a fer fotocòpies.
3. Fer fotocòpies és fàcil, si saps com...
- Ja saps com va per fer fotocòpies a doble cara?
- Bueno...
- Si tens algun problema, ens avises.
I tant que els he hagut d'avisar...
Però finalment he aconseguit fer les còpies. O començar a fer-les. Fins que...
4. Per què les fotocopiadores SEMPRE donen errors?
Ja en queden poquetes!
Merda.
Error de no sé què.
Deixa'm obrir-la...
No em fa cas...
Tornem a avisar.
Obre la màquina. La torna a obrir. Mira a dalt i a baix. Segueix donant error.
Que bé.
Ve algú més. Ja som 3 persones davant la fotocopiadora, buscant a veure si la sabem tornar a la realitat.
Al cap d'una estona (i amb ajuda) ens en sortim...
Acabo de fer les fotocòpies.
Ja tinc els exàmens.
Miro l'hora.
Com si no tingués prou feina...
Una hora per tenir un coi d'examen en paper!!!
És clar que el pitjor de tot serà corregir-los... Però això ja és un altre tema, i després de veure el panorama, ja és per tirar-se a la via directament. Nosaltres, quan estudiàvem, érem tan dolents? Féiem els treballs tan malament? Déiem unes tonteries tan grans? Els professors agafaven depresions amb nosaltres? Vull pensar que no, però si és que no, què ha passat?
dilluns, 11 de juny del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
14 comentaris:
En busca de l'examen perdut!
En això de la fotocopiadora no sàpigues com t'entenc! En tenim una que pobreta no vegis com està, cada dues fotocòpies s'encalla.
Imprimir el mateix dia? Has oblidat Murphy! (i ho has pagat car)
Tirai, em sembla que no he vist mai una fotocopiadora que no s'encallès!
Dan, he començat a imprimir 7 hores abans de l'examen. Per molt Murphy que hi hagués, jo crec que en 7 hores tenia temps de sobres d'imprimir els exàmens...
La llei de Murphy es la que mana princesa i això ho habies d'haver tingut en compte, ja se que es trist admeter-ho, però es el que hi ha :-S
De totes maneres...quin model d'impressora i fotocopiadora teniu?? es d'aquelles que fan de tot menys tenir nens???, haver-m'he trucat ninona que soc especialista en arreglar aquells crits de JODERPUTAMAQUINASEACABADEJODERDENUEVO!!!!!!!! :-P
Jaja! Ho sabré per un altre dia!!! De totes formes, qualsevol altre dia m'hagués pogut passar el mateix, no?
La fotocopiadora és... no sé, més o menys com totes les que conec. Jo no hi entenc gaire, de fotocopiadores, i a la que se'm revel.len, crido a la secretària...
Uf, quantes coses per comentar.
1) Si haguessis imprès els exàmens un altre dia, no s'hagués encallat pas la màquina.
2) Quin show que has muntat, oi? Això no ho expliquis després als alumnes...
3) Definitivament sí, érem així de patètics i depriments, res no ha canviat en el món dels alumnes, el que passa és que t'ho mires des d'un altre punt de vista. A més, nosaltres també tendim a veure'ns igual, i a veure els de sobre superiors (no només els de sota inferiors), i abans ens pensàvem que el profe era infal·lible, que mai de la vida tindria problemes per imprimir un treball la darrera nit abans d'entregar-lo, i mira't ara... és que ni uns son tant bons ni els altres tant dolents, tothom és un desastre a la seva manera.
Com que tothom et comenta la part tècnica, deixa'm posar cullerada en la part humana.
1. ¿No valdria la pena tenir exàmens o preguntes d'exàmens ja preparats (preparades) a mesura que vas avançant matèria i que, a més, és quan tens més fresc el teu propi ritme i el dels alumnes (consti que no parlo d'experiècies personals)?
2. Em sembla que la feina s'ha de repartir. A tu et toca preparar exàmens i imprimir el primer exemplar, la resta és cosa del personal especialitzat i si no n'hi ha prou, que en lloguin. No veus que estàs impedint crear nous llocs de treball?
I tot plegat,tens raó, la corecció és la part més emprenyadora per molts motius, alguns dels quals potser algun dia explicaràs en un post.
XeXu,
1. No recordo cap dia en què hagi fet servir la fotocopiadora i no s'hagi encallat. Em deu tenir mania o alguna cosa.
2. Els alumnes ja em coneixen. Després de veure'm caure de culs a mitja classe, suposo que ja s'esperen qualsevol cosa de mi.
3. M'ho apunto per un post, això. De fet, ja feia temps que volia fer-ne un, sobre més o menys això. Allò de que els exàmens, quan els veia, pensava que reflectien el que havíem fet durant el curs i aquestes coses i que estaven molt ben calculats, que eren justos i que realment puntuaven perquè algú que hagués estudiat aprovés i algú que no tant, no. Ingènua de mi.
pere,
1. He estat a punt de fer-ho aquest any. Però llavors... bé, igualment a final de curs els exercicis no m'agraden, i llavors els canvio (digues-me burra).
2. Al meu lloc de treball, cadascú es fa les fotocòpies, i ningú no ho qüestiona.
La correcció? Buf... M'ho apunto també per un post. Un post en directe mentre corregeixo? O contagiaré la meva depressió?
Res Lluna. No hi ha excuses. Has subestimant greument a Murphy i això és molt arriscat!!
:-D
Home, Dan, l'examen feia un parell de setmanes que estava fet! I que res, que amb 7 hores n'hi ha d'haver prou, no? Al cap i a la fi, vaig acabar de fer les còpies 6 hores abans que comencés l'examen!!!
Aaaaaaaai!
Si és que està comprovat: si depens de les màquines no ho deixis per l'últim dia, perquè et passarà això, i més.
A mi, una vegada, em van haver de posar les preguntes de l'examen escrites a la pissarra... i fer-ho tot a mà. Ens vam venjar del profe escrivint tots amb una mala lletra de campionat... xDDDDD
Vale, vale, després de dir-m'ho tots, us faré cas!!! El proper examen, el tindré imprès una setmana abans!!!
Jo no he arribat mai a tant com el teu profe, Alepsi...
A petició teva: burra! :-)
Jaja!
Publica un comentari a l'entrada