Fa temps que necessito canvis a la meva vida. Molt de temps.
Ja fa temps que faig el tonto.
No, si em rapo els cabells, no canviaré a millor.
No, si torno a ser morena, o rossa, o pèl-roja, no canviaré a millor.
No, si em compro roba nova (que d'altra banda necessitava, perquè res no m'anava bé), no canviaré a millor.
No, això no és el que necessito.
Ja he fet un primer pas. Un pas petit, però que sembla que està funcionant.
Estic intentant fer-ne un altre, d'una mica més gros.
Però n'he de fer uns quants més. Mica a mica, pas a pas.
Avui ha sigut un dia d'aquells en què no em sento gens bé amb el que faig, amb el que estic fent.
No estic contenta amb mi mateixa, i això és una cosa que no em puc permetre.
Necessito tornar a ser qui era fa un parell d'anys. O tres anys. O quatre.
Avui és un bon dia per començar.
Demà serà un dia dur. Un dia de sortir de casa de nit i tornar a casa també de nit. I som a l'estiu.
Dimarts serà un dia estrany. Un dia de sortir de casa a quarts d'una del migdia, i tornar a casa a quarts de vuit, més aviat que de costum.
Però tot i ser dies estranys, crec que ara és el millor moment. Si no és ara, quan? El millor moment per començar qualsevol cosa sempre és avui, ara.
Sé que la millor forma de sentir-me millor amb mi mateixa és estar orgullosa del que faig, del que aconsegueixo.
I si em sento bé amb mi mateixa, també em sentiré millor amb l'altra gent.
Ha arribat el canvi, o això espero!
I no, no sóc cap partit polític a l'oposició.
diumenge, 10 de juny del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
7 comentaris:
Quina determinació! Doncs espero que et puguis fer cas a tu mateixa i assolir els canvis que et proposes, avui canvia la teva vida, segons dius, doncs molts ànims i molta sort, però sobretot, molta voluntat per tirar endavant el que et proposes i no deixar de ser tu mateixa.
Doncs podries ser-ho per que t'ha sortit un post molt filosofic reina :-P
Està clar, si no estàs bé amb tu mateixa mai de la vida podràs estar bé amb els altres...els cavis son positius, com deia aquell, poc a poc i bona lletra.
Un petonet ben gran dolça!!!!!!
el mes important es esta be amb un mateix encara que a vegades ...
No creguis, XeXu, molts cops he pensat que havia de fer-ho, i no ho he fet. Ahir vaig pensar que si ho escrivia...
Gràcies, Jo Mateixa! I sí, a poc a poquet, que mica en mica es fa camí.
ddriver, sempre es pot estar una mica millor amb un mateix, si s'intenta...
Enhorabona per la determinació!!! A veure si me'n encomanes una mica, que jo estic "estancat" desde fa uns anys tb...!!
Espero que et vagi molt bé! A mi, també, em convindria canvies des de... bah!... ja n'he perdut el compte!
Gràcies, Lem! A veure si continuo així!!! (Que, de fet, ja em convé).
I gràcies també, Tirai!
Avui tinc un post escrit a l'ordenador, però no el podré penjar fins que arribi a casa... i llavors tindré una de feina!!! Però el post és divertit (o no), així que "perderé" un parell de minuts per penjar-lo i apa, a treballar!!!
Publica un comentari a l'entrada