8 am

Bon dia, són les vuit!

Això és el que ha dit una veueta dins meu, quan he obert els ulls... a les vuit del matí. No és normal que jo m'adormi. De fet, només recordo haver-ho fet algun cop que el despertador s'ha quedat sense piles... Hauré d'anar a mirar el despertador.

De fet, no eren exactament les vuit. Eren les vuit al meu despertador, i això són les vuit menys deu, hora oficial. Primer m'he espantat, però llavors he pensat que era igual, que ningú ho notaria, si arribava una mica més tard.

Així que, amb la cara plena de son, m'he posat el primer que he trobat i he anat a treure el gos... amb la mala bava que m'he trobat a la veïna, que se m'ha mirat amb cara de: "i ara t'aixeques?"

Apa, d'aquí a 5 minuts els meus pares ja sabran que m'he adormit. I hauré ajudat a alimentar el rumor que fa córrer la meva família de que jo no treballo mai, que no tinc mai feina, que tinc moltes vacances, que em puc aixecar tard un dia de cada dia...

M'estic plantejant si marxar de casa més tard de les 9 (que ja és molt tard) a veure si el rumor encara es fa més gran (ja no vindrà d'aquí!)