Ulls

Aquest post és trampós. S'ha escrit des de caseta un diumenge a la tarda. Tinc mal de cap, perquè gairebé no he dormit la nit passada. He intentat anar a dormir aviat, però no me n'he sortit.

Estic cantant la cançó i no puc pensar, així que no sé què dic. El post, ho sé ara, no sé si es publicarà el dia que jo vull que es publiqui.

M'encanta aquesta cançó, no ho he dit prou vegades?

He buscat una poesia que vaig escriure a setè o vuitè, no ho recordo massa bé. Em van donar el premi per sant Jordi, el primer premi de la classe, com gairebé cada any. Però aquell any... aquell any per poc em poso a plorar davant de tot el col.legi llegint el que havia escrit.

He trobat totes les llibretes de setè i vuitè. Exàmens. Redaccions. Hi ha unes quantes redaccions que m'han fet molta gràcia. Però la poesia no era enlloc. Quina pena. Parlava d'ulls, de mar i de cel. M'hagués agradat posar-la.

I, com aquell dia, davant de tota la classe, sé que avui, en algun moment o un altre, acabaré plorant. Perquè sóc una bleda. D'alegria o de tristesa, tant li fa. No recordo l'últim cop que no plorés. Des d'un dia de mòbils trencats, a un dia de colònies rentant els plats. Des d'un dia que vaig fer una gran gesta, davant d'una persona que segur que tots haureu vist algun dia a la tele, fins a un altre dia, un any més tard, que aquella persona es va recordar de mi, se'm va acostar i em dir alguna cosa de l'estil de "hi, how are you?", però amb això ja n'hi havia prou. Des d'un ós amb una motxilla a un mail amb una data i jo mirant i dient que ho sabia.

I, en aquest precís moment, en el moment en què la primera llàgrima comenci a sortir, els meus ulls es tornaran glaucs.