dijous, 9 d’agost del 2007

El campanar de l'esglèsia

És un dia de l'estiu, pels volts de l'any 1990. Tres nens corren davant d'una casa de pagès. Bé, de fet un ja és gairebé adult i una altra està en plena adolescència. Els grans estan fent sobretaula i ells s'avorreixen. I no hi ha res pitjor que tres nens avorrits.

- Tinc una idea!

És el més gran de tots, però que ell tingui una idea és un perill.

Els tres nens pugen a la casa en silenci. El més gran agafa una clau, sense que el vegin, i diu als grans que se'n van al bosc.

Però els nens no arriben al bosc. Es paren a mig camí, a davant de l'esglèsia. El noi agafa la clau i obre la porta de l'esglèsia. Les nenes el segueixen.

- No hauríem d'entrar.
- Au va, ja veuràs que no passa res.

Els nens entren a l'esglèsia i pugen cap al campanar.

- Ecs, una teranyina!
- Doncs vés amb compte amb l'aranya!
- Ah!!! Que em fan por les aranyes!
- Va, no siguis burra, què vols que et facin?

Els nens arriben al campanar. I què fan, una colla de nens, en un campanar?

- Ei, i si toquem les campanes?

Una estona més tard, estan tots a la cuina de la casa de pagès, amb el cap cot.

- Però què us heu cregut, animals! Pujar tots sols al campanar! I posar-vos a tocar la campana! I a sobre, no se us acudeix res més que tocar a mort. Animals!

Durant molt, molt de temps, la família d'aquella casa va continuar guardant la clau de l'esglèsia, com es fa a molts pobles on no hi ha capellà. Però la clau mai més va estar a la vista, i cap dels tres nens va saber on s'amagava fins que es van fer grans.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hahaha, quina història més guapa! Tocar a mort, quina mala llet, suposo que aquest repicar tampoc se'l devien saber de memòria, no? Quina punteria...

Anònim ha dit...

Si toques una campana sense saber què toques, tens moltes possibilitats de tocar a mort. Això va ser sense voler.

Anònim ha dit...

Trapelleries d'infantesa, eh? Tots n'hem fet alguna...

Anònim ha dit...

Sí, però jo menys de les que hauria d'haver fet.