He parlat mai del nen que té una deficiència mental? Hi ha un dels nens de la meva família, d'aquests que parlo a vegades, que té una petita deficiència mental. Algun dia, potser, en puc parlar. És molt maco, sempre i quan no se li creuin els cables...
Del que sí que he parlat és del meu gos. És molt maco, sempre que no se li creuin els cables. Llavors només creu al meu pare, i jo sempre el porto deslligat.
Dos paràgrafs, dos éssers que són molt macos sempre que no se'ls creuin els cables. Perillós unir-los en els dos primers paràgrafs d'un post...
Torno de passeig amb el gos i em trobo el nen. El nen marxa dels seus pares, que me'l deixen amb mi, sense preguntar.
El gos s'escapa.
El nen corre a darrere el gos.
Jo, a darrere el nen i el gos.
El gos va per una banda i el nen per l'altra.
Els pares del nen, ni cas.
Jo no sé si seguir el nen o el gos.
El nen intenta baixar per un marge.
- No, per aquí no!
- Per què?
- Perquè cau...
Patatxaf. Nen a terra. Gos a vés a saber on.
Jo pel mig de casa dels veïns, aixecant el nen i cridant el gos.
El nen, que ja és una mica gran i té força, es deixa anar. Jo corrent a darrere el nen i el gos revolucionant casa dels veïns.
El nen agafa la manguera de casa del veïns i intenta regar. Jo ja no sé si córrer cap al gos o cap el nen.
Santa paciència!
Aconsegueixo tornar nen i gos a casa. El gos beu d'una galleda. Vaig a tancar el gos. Quan torno, el nen està de caps a la galleda, bevent aigua.
Em sembla que val més que no continui. Trona. Però connecto un minut, una xorrada per fer baixar els altres posts. A veure si no en torno a fer cap de l'estil fins que marxi. Sempre puc explicar altres històries del gos, que amb aquesta setmana que he estat sola, puc omplir un post per la resta dels dies que em queden abans de marxar.
A tancar, que trona!
diumenge, 12 d’agost del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
4 comentaris:
Osti que fort! M'estava imaginant l'escena! Uo! Quin estrés! Jo que amb les meves gosses ja pateixo. Tinc una que quan se li creua el cable no em fa cas ni a mi, ni a ningú, i molts cops la porto suelta, però bueno. Me les estimo amb bogeria.
Un petó maca, una història molt divertida. :)
Ja veus, quin stress! I a sobre, a cals veïns. Cada dia se m'hi escapa el gos i em cau la cara de vergonya, però és que avui entre el gos i el nen...
Aqui tambe trona nena, hem hagut de pujar els toldos, ens ve degust veure la tormenta elèctrica que està caient, fa molt de vent i encara no cau aigua, però està ben aprop.
Haure de tancar jo també, no fos que se m'esconyes el PC.
Petonets de bona nit!!!!
(Nena,no vegis avui ha estat un diumenge fructifer en quant a posts eh!!!!!)
Aquí ja no trona :-) Volia anar a dormir aviat, però aquí estic.
Avui ha sigut un dia més fructífer en quant a posts del que et penses. Hi ha un esborrany es es publicarà, si en tinc possibilitat, d'aquí a 9 dies. I no és cap post com els d'avui, sinó tot el contrari.
Faig cas al cel... ;-) (si algú no ho entèn, la resposta en uns dies).
Publica un comentari a l'entrada