dimecres, 29 d’octubre del 2008
Sant Narcís
Quan vaig veure aquesta mosca, me'n vaig enamorar. M'encanta! Sí, m'encanta!
Aquesta nit, després de no sé quants dies sentint el despertador a primera hora del matí, he dormit 9 hores seguides. Tenia por, sí, tenia por de despertar-me a les 5, com portava fent els dos últims dies. Les 5 són les 6 de l'hora vella, i... bé, que sóc una persona de costums.
I he canviat el sol de tardor, que tan m'agrada, pel foc. Avui ja hem encès el foc a casa, i s'hi està tan bé!
I me n'alegro. Quan era petita, sempre havia sentit la frase de que per fires s'estrenaven els abrics. I sí, aquest any ha sigut ben bé així. Després d'anar gairebé amb màniga curta fins ahir, ahir, per primera vegada aquesta temporada, em vaig posar la jaqueta. La jaqueta que feia no sé quantes setmanes que anava passejant per no res.
Però ahir, també, vaig estar a punt de no anar al curs.
Ai, ara que me'n recordo! Fa dies que vull posar aquesta cançó. M'encanta. I s'ha d'escoltar el que diu perquè encara m'agradi més.
Deia que ahir vaig estar a punt de no anar al curs. Per anar-hi des de la feina, he de travessar tota la ciutat. Oh! I ahir es complien dues cosetes (o tres) que ho feien difícil: les obres de l'AVE, la pluja i les fires. Un còctel explosiu, vaja.
Normalment surto sempre a la mateixa hora i em sobra un quart d'hora. Ahir vaig sortir un quart d'hora abans, i vaig pensar que molt malament m'haurien d'anar les coses perquè trigués mitja hora més que els altres dies. Jaja! L'acudit del dia! Vaig arribar 10 minuts tard al curs, i vaig superar la vergonya que em feia arribar tard, i hi vaig anar.
La raó? La pluja, però sobretot, els idiotes dels municipals de la ciutat. Sí, idiotes! Com poden ser tan idiotes?
Vaig voltar les fires. No m'hi volia acostar. No, no podia acostar-m'hi. Qui es vol acostar a les fires en cotxe? Jo, no. No estic tan boja.
Però vaig arribar a un trencant. Dues possibilitats: un camí t'allunyava de les fires i l'altre t'hi feia anar de dret. Un municipal al mig. Sí senyor! Arreglant el trànsit?
No!
Ficat allà al mig, obligant a tots els cotxe a ENTRAR dins del merder de les fires. A mi que m'ho expliquin. Perquè jo no ho entenc. Em van obligar a entrar, anar a donar la volta al mig de les fires, i desfer el camí que havia fet, per arribar allà on era el municipal dels nassos (per no dir res més) i agafar el camí que podia haver agafat sense entrar. La pregunta és: el meu cotxe, i els de tots els cotxes que van fer el mateix que jo (gairebé la meitat dels que vam ser obligats a entrar) no estaven causant més embussos entrant que no pas no entrant?
Municipals de la ciutat, a veure si hi reflexioneu...
Però vaig fer un descobriment. Sí, un descobriment. Potser és que feia molt que no plovia. Potser és que no m'havia trobat en gaires embussos plovent, però era maco. Com que era de nit, només hi havia els llums del carrer, que venien de dalt. I no plovia massa, unes quantes gotes i prou. Les gotes es quedaven al vidre, marcades, i degut a la llum, semblava que el dintre del cotxe es mullés. Amb el vidre, les gotes es feien més grosses a dintre el cotxe, i s'anava veient com ho anaven mullant tot, fins que desapareixien de cop.
I estava jo a dintre el cotxe, i veia com les mans s'anaven mullant, omplint de gotes, però no es mullaven. Les mans, i tot el que hi havia dintre del cotxe. Era maco. Em va agradar. Vaig trobar una mica de poesia (?) enmig d'un embús, plovent, que em va fer el viatge molt més agradable i ni tan sols em vaig adonar dels 40 minuts de més que vaig trigar.
I avui, després de no sé quants dies, m'he pogut aixecar sense despertador. Vaig anar a dormir sentint la fressa de la pluja, i em vaig embolcallar a sota d'un parell de mantes (per variar, la calefacció de casa no s'ha volgut engegar...) I allà em vaig quedar, gaudint de la fred, d'aquesta fred i aquesta pluja que m'agrada tant, i que han vingut, com toca, per fires.
Ah, per cert! Les fotos són molt dolentes, però ja només em queda la part fosca :-) La difícil. Ara s'haurà d'esperar uns dies. Potser dissabte? Però, de mentres, aquí hi ha les fotos. Que sapigueu que el que queda és tot fosc. Marró. Però no per això és lleig!
Etiquetes de comentaris:
cosetes del dia a dia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Doncs apa,a gaudir de les fires i de les festes, aps... i dels abrics, que de moment bona falta faran. Ja és curiós eh? El sant de les mosques, aquests animalons als que no els hi agrada el fred...
:-D Sí, és curiós! Però a mi el fred m'encanta!
Ostres, jo ahir també vaig estar fent força cua en cotxe mentre plovia i la veritat és que et fixes en qualsevol cosa, tot i que no era tant poètic com les teves gotes d'ombra.
Per cert, m'encanta això de "la fred". Em porta records d'una altra gironina. :)
Bé, l'últim cop que vaig trobar-me en un embús, em va donar per mirar cap a dalt, i hi havia una finestra amb la llum oberta. A dintre, un noi es canviava, i es va quedar ben nu... Ahir vaig decidir que preferia mirar les gotes de pluja (bé, i tampoc tenia cap casa al voltant!)
Caram, això dels embussos veig que et dóna moltes sorpreses, eh? Potser t'hauries de plantejar ficar-te en un embús cada setmana.
A les fotos no s'hi veu gran cosa, tanmateix deixem que faci la Laia que és l'especialista en endevinar els puzles.
A mi també m'agrada el fred...si puc entrar a casa i escalfar-me després... Veus? Sorpresa després d'una enrabiada...
Sí, gripaublau, es tracta de mirar les coses amb positivisme :-) Avui m'hi he tornat a trobar... I sí, les fotos són molt críptiques. Potser demà en faig un tros una mica millor...
Zel, a mi m'encanta, però avui he tornat a casa sota una pluja molt forta i... he passat una mica de por. Però no ho diguis a ningú, eh!
Publica un comentari a l'entrada