I, de cop, em sento lliure.
I m'encanta.
I no em sento culpable.
Ni engabiada.
Ni trista.
Lliure.
Només lliure.
Mirant endavant.
Sense mirar enrere.
Sense mals records.
Sense gent que em recordi que no em volen perquè no sóc prou bona.
Sense gent que em recordi que, en conèixer-me, en veure'm, han deixat de pensar que era persona.
Lliure.
Sense tristeses.
Amb tot un futur per davant.
Tot un cel per volar.
Tot un món per descobrir.
Tota una població per conèixer.
Per intentar, aquest cop sí, ser bona.
De veritat.
Sense peròs.
Amb llibertat.
Imatge gentilesa de la 
6 comentaris:
Oh!!! Quin post més genial! Però molt! Sentir-se lliure és de les millors coses que hi ha!!
Vola, vola!!!!! Quantes sensacions, ostres!! Doncs endavant noia, digues que sí!!
Uixxxx i eso???, doncs ja saps, gaudeix-ne moltssim, però ojito amb el que fas eh, no siguis gaire bona :-P
Besitussssssssssssssssssssssssssss :-)
Gràcies, noies!
Bon descobriment :-)
Sí :-D
Publica un comentari a l'entrada