Tinc por

Tinc por. Sí, tinc por. Tinc por que em coneguis i que descobreixis que no sóc res més que un frau.

Sí, un frau. Algú que viu de rentes, o del que la gent creu que és. Algú que no és qui sembla, algú que no està a l'alçada. Algú...

No sabria com explicar-ho, però ho tinc molt clar al cap. Tinc por que descobreixis que no serveixo per res, i que en descobrir-me, em facis adonar que visc en un engany, jo també. Que em facis veure que aquestes petites coses que jo crec que són les meves debilitats, no són res més que el que sóc jo.

Tinc por que vegis a dintre meu, i t'adonis que només sóc una noia espantada, que no sap on va, que no sap què vol i que no sap aconseguir el que no sap que vol. Que vegis que sóc una barca que navega a la deriva. Sense timó, sense rems, perduda enmig de l'oceà. Quan tota la resta del món, quan la gent que està al voltant, veu una barca que navega amb rumb fix, que sap on va, i que hi arribarà. Però això és el que es veu des de fora. Quan entres a la barca, quan puges a la barca, veus que no té timó, que els rems estan trencats, i que l'únic que pots fer és anar a on et porti la corrent.

Tinc por perquè ni tan sols sóc una cara bonica. Sí, això mateix. Si vas en una barca a la deriva, però aquesta barca és molt maca i té de tot, potser no t'importi anar a la deriva. Però si no és res més que una vella barca de fusta, mig corcada... aleshores no voldràs anar a la deriva. Voldràs arribar a terra com més aviat millor.

No, no és que em senti malament amb mi mateixa. No és això.

Tinc por que siguis massa intel.ligent i vegis que jo no ho sóc prou. Que el que diu la gent, que el que es creu la gent, són tot tonteries. Que vegis que no sé res de res. Que sóc una ignorant. Que no et pugui enganyar amb quatre coneixements generals obtinguts per aquí i per allà. Quatre cosetes que sé, i que no sé per què, la gent s'ha cregut que en sé. La gent s'ha cregut que sé moltes coses, però si miro dintre meu, veig que no sóc res més que una ignorant.

Però no tinc res més que això. Per què hem de caure en els tòpics? Per què les noies que no eren guapes havien de saber coses? Per què no pot ser al revés? I per què he hagut de caure en aquest tòpic?

Per què al meu voltant tothom es pensa que sóc el que no sóc? Per què es pensen que sóc tan treballadora? I tan intel.ligent? I que sé tantes coses?

Tot és mentida. Tot és una farsa. Ni sóc treballadora, ni intel.ligent, ni sé tantes coses.

I em fa por. Sí, em fa por. Perquè no m'importa el que pensi la gent en general. No m'importa que la gent deixi de creure tot això de mi. Perquè, d'una manera o una altra, és veritat. No sóc res més que una persona normal, espantada, seguint la corrent, sense saber on em portarà, esperant veure d'on bufa el vent per saber si aniré cap a una banda o cap a una altra.

Però el problema ets tu.

Ets tu. Que em fas por. No, no em fas por, qui em fa por sóc jo. Però, a la vegada, ets tu.

Em fa por que siguis massa intel.ligent i que vegis que sóc un frau, que no sóc qui es pensa la gent. I que t'adonis que no sóc ni una cara bonica, ni tot això que diu la gent. I em fa molta por.

Perquè després de tants anys sentint la mateixa cançoneta, el que més por em fa és que algú no em vulgui perquè sigui prou intel.ligent per descobrir que tota jo sóc un frau. I que, darrere seu, jo també descobreixi que sóc un frau.

Però, a la vegada, també tinc por. Tinc por que no siguis prou intel.ligent. Que no siguis prou intel.ligent i no t'adonis que sóc un frau. I que t'enlluernis per coses que són mentida. Coses que jo sé que són mentida. Perquè jo sé que sóc un frau.

I sé que si no ets prou intel.ligent, que si no descobreixes que sóc un frau, m'acabaré cansant de tu.

Ho sé, és dur. I aquesta és una altra de les raons que em fan agafar por. I què faré quan descobreixis que sóc dolenta?

No, no em cansaré de tu perquè no siguis prou intel.ligent. Em cansaré de tu perquè t'enlluernis i no siguis capaç de veure que sóc aquesta noia espantada que va a la deriva.

Hi ha terme mig? N'hi ha d'haver.

Has d'existir. Prou intel.ligent per veure que sóc un frau, però sense que això t'importi. O amb prou confiança perquè no t'enlluerni, encara que no vegis que sóc un frau.

No, no. La segona opció no m'agrada. Vull la primera.

Hi ha algú prou intel.ligent per veure que sóc un frau, però prou idiota per no fugir?

Crec que la frase anterior és una contradicció per si mateixa. I crec que per això tinc por. Perquè... encara no sé per què. O sí. Perquè tinc por. No vull que descobreixis que sóc un frau. I per això em creo una carcassa. Per això no t'hi deixo entrar. Per això m'amago. Per això parlo fluixet, o no parlo.

Però em faig mal a mi mateixa, perquè quan t'allunyo, veig que t'allunyes. I no vull que t'allunyis. Però tampoc vull que t'acostis. I tampoc em sembla bé que et quedis on ets.

Tinc por. I no sé per on anar. I només sóc una noia espantada.