A vegades ma mare està trista, cansada o les dues coses a la vegada. No suporto veure-la amb la cara llarga. No suporto veure a ningú amb la cara llarga.
No sóc una pallassa. No entro en aquesta categoria, i no crec que ningú que em conegui em faci entrar en aquesta categoria.
Però m'agrada fer somriure a la gent que ho necessita. Encara que només sigui per un moment. No es tracta de la meva mania d'anar dient hola a tothom amb un somriure. Es tracta d'intentar fer somriure algú que no té ganes de somriure.
A vegades, quan ma mare està trista, cansada, o les dues coses a la vegada, me li acosto, i li poso una mà a cada galta, i li faig fer un somriure artificial. La forço a somriure amb els meus dits.
I ma mare acaba somrient. A vegades plora a la vegada, però somriu.
A vegades m'agradaria plantar-me davant d'algú i poder tenir la confiança per fer somriure aquella persona, ni que sigui artificialment amb les mans.
A vegades m'agradaria poder somriure algú que està lluny, perquè així somriuria també.
Una vegada vaig sentir, o vaig llegir, una frase que deia que els somriures són especials, perquè quants més en dónes, més en reps a canvi. I és ben veritat.
Encara recordo un dia que jo estava bastant trista, i em vaig creuar amb una companya. Una companya a qui sempre saludo somrient. Una companya que aquell dia va aparèixer i em va dir hola amb un somriure, perquè era el que feia sempre, en resposta al seu hola. I la meva cara, per art de màgia, va somriure també.
M'agradaria poder fer somriure sempre a la gent. I sé que això no sempre és possible. Però, si cal, sempre es pot fer a la força.
Però fer les coses a la força és lleig. La millor forma de fer somriure és somriure. Però, com que no se'm veu la cara, aquí hi ha algú més que somriu.
He escoltat no sé quantes vegades seguides la cançó. La posaria tota, però he volgut quedar-me amb una única estrofa.
Tears, a tidal wave of tears
Light, that slowly disappears
Wait, before you close the curtain
There's still another game to play
and life is beautiful that way
Imatge gentilesa de la 
9 comentaris:
Magnífica cançó, Lluna, magnífica.
Riure m'encanta, estar amb la gent que em fa feliç i no parar de riure, encara que seigui de bajanades, és increible, terapèutic, fins i tot. Impagable.
Però somriure... somriure és diferent. Quan una cosa, senzilla, petita, et fa somriure, és que és molt especial, moltíssim. Somriure és una expressió de la felicitat, és una de les maneres de mostrar un concepte abstracte que no es pot explicar, i que s'ha de viure.
Un post genial, perquè, saps, m'ha fet somriure. Molt maco, i crec que tot i la distància, has aconseguit el que dius que t'agradaria fer, provocar el somriure a algú que està lluny. I segur que no seré l'únic.
:-)
Ja saps, aquesta és una de les coses que et fa especial.
XeXu, el post ha servit pel que volia que servís. Si vols saber un secret, havia de ser un post més alegre, però quan l'he escrit no estava massa animada, i només d'escriure'l ja m'he animat. D'acord, i després de buscar imatges amb somriures al google :-) M'alegro que t'hagi fet somriure.
M'alegro també pel teu somriure, Tirai. I això d'especial, doncs moltes gràcies. Però tots som especials, d'una forma o una altra. Tu també :-)
Ei! Has provocat més somriures, per aquí :-)
Gràcies!
un somriure ... un món !!! ... salut
NO és un bon dia, i estic ensopida. Em poso una estona davant l'ordinador, a veure què hi trobo. Ui, ja és de nit i ha sortit la Lluna. A veure què diu de nou...
:-(
:-|
:-)
:-D
Costa fer-me riure quan no tinc el dia. Costa molt. La gent sol acabar deixant-me per inútil amb un demà serà un altre dia i estaràs més animada... Massa tossuda sóc! Així que ja pots fer una altra creueta a la llista, ja que has arrencat un somriure més avui! Gràcies!
:-) Jordi Jordi i mossèn, d'això es tractava :-)
Laia, m'alegro molt d'haver-te animat. La seqüència de cares m'ha agradat molt :-) Només per aquesta seqüència de cares ja valia la pena fer el post.
Jo avui no somric, ja ric directament. I de molt bon rotllo! No puc parar de riure! :-D
Si no te fa res em guardaré el dibuixet per mirarme'l de tant en tant i sobretot per fer-li veure a ma mare,q ue es com la teva, que no tot es gris.
Gràcies guapa!!!!
De res, dona! Ja ho veus, només es tractava de fer somriure :-)
Publica un comentari a l'entrada