La història del porquet groc

Hi havia una vegada un porquet groc que vivia a la imaginació de la gent. Ningú l'havia vist mai, però tothom l'havia somniat o se l'havia imaginat alguna vegada.

Però ell volia ser. Volia deixar d'existir a la imaginació de la gent per ser un porquet real. Un porquet que la gent pogués veure.

I és per això que, un dia, va embruixar algú. Es va posar a dintre del seu cap, i va obligar-lo a dibuixar el porquet anés on anés. Així que aquest algú, a la que podia, agafava un guix i el dibuixava a la pissarra. O agafava un llapis i el dibuixava en uns apunts. O... en qualsevol lloc on pogués, dibuixava el porquet.

Però el porquet no era feliç. No era feliç perquè a la pissarra era verd fosc, al paper era blanc... El porquet groc, tot i que el dibuixaven a tot arreu i la gent el podia veure, seguia sense ser groc.

Va passar molts anys, buscant algú que el dibuixés. Va passar molts anys intentant trobar un món groc. Un món on tothom el pogués veure, però que, a més, fos ell: el porquet groc.

Fins que va arribar a un bloc. Un bloc groc i taronja. Va picar a la porta i va preguntar si podia quedar-se a viure al bloc groc i taronja. Perquè, en un bloc així, seria benvingut, i el seu color groc seria perfecte pel lloc, i entre el groc i el taronja s'hi trobaria bé.

I aquí es va quedar. Perquè jo el cuidés. Perquè de tant en tant el netegés una mica, i de tant en tant li donés una poma, que es menja amb molta gana. I perquè l'acariciés. Quan ho faig, es posa tan content que fins i tot salta.

I així és com el porquet groc va venir a parar a aquest bloc. I diu que es vol quedar. Durant molt de temps. Perquè, per fi, ha trobat un lloc on la gent el pot veure, i a més és groc. Després de tant de temps, ha trobat el seu lloc. Perquè ell creu que tots tenim un lloc, i que tard o d'hora l'acabem trobant.

Li he preguntat al porquet groc si no voldria tornar amb el que el dibuixava a tot arreu. Diu que no, però s'ho està pensant.

Però, de mentres, a mi em fa somriure amb els seus salts.