I passo per davant d'un banc. El banc del go. M'ha costat un parell de minuts trobar un post, i m'ha fet gràcia. Crec que és el primer cop a la vida que llegeixo una cosa meva de fa temps i em fa gràcia llegir-la. El vaig escriure un 10 d'octubre de 2005, fa un parell d'anys, gairebé justos. M'ha fet gràcia buscar-lo i fer aquest post avui, just quan és pràcticament el mateix dia que aquell dia:
Avui, quan anava a treballar, he passat pel cantó d'uns nois que jugaven a go. M'ha fet molta gràcia.
Fa uns anys, algú em va parlar del go. Jo vaig apuntar-me la informació al cervell i quan vaig arribar a casa, vaig començar a buscar per internet. Vaig aprendre a jugar per internet. Vaig començar a jugar al yahoo, amb el tauler més petit. Algun cop vaig jugar amb el tauler gros, però sóc molt dolenta, jugant al go.
Tot i així, he jugat moltes partides de go. Però sempre per internet. Mai he jugat una partida contra ningú a qui hagi vist cara a cara. I, fins avui, mai havia vist un tauler de go al natural.
Els nois jugaven amb un tauler petit, però un tauler de go al cap i a la fi. És una llàstima que hagués d'anar a treballar. Potser dilluns que ve vaig amb una mica més de temps, a veure si me'ls torno a trobar i puc fer una partida "real" de go, per una vegada a la vida!
Cada cop que passo per davant del banc, em recordo dels nois del go. Dos anys, ja! Hagués dit que feia menys.
No me'ls he tornat a trobar mai més, els nois del go. I em sap greu. I, mentre venia cap aquí, m'he recordat de les oportunitats perdudes. Sí, aquell dia vaig perdre una oportunitat.
A vegades el tren només passa un cop, i si el deixes passar, ja no tornarà. A vegades es perden els moments, i es perden oportunitats per coses tan tontes com arribar a una hora en punt a la feina, quan et podries haver parat un minut a dir hola, preguntar, i saber si es reuneixen en algun lloc regularment.
No sé per què, m'he recordat d'un post de la Tirai. Segueixo pensant el mateix. Les oportunitats tenen un moment, i si les deixes passar, passen. No es pot tornar enrere a recuperar un moment que vas deixar passar per qualsevol tonteria. Perquè vas pensar que ja tornaries a trobar els jugadors de go algun altre dia, perquè no tenies prou confiança en tu mateixa, perquè et feia mandra, perquè vas escollir un altre camí que et semblava millor, perquè...
Però, un cop les fruites són madures, o es mengen o es podreixen. I, un cop estan podrides, ja no es poden tornar madures.
Imatge gentilesa de la 
5 comentaris:
2005 !!! ... com passa el temps ... sí, ja són vora les 19.20 ... curiós, però cert !!! ... salut
No sé, això de les oportunitats, millor intentar no donar-hi gaires voltes. N'hi ha tantes d'oportunitats perdudes i n'hi ha que, potser, millor que les haguem perdut... Mai se sap. La realitat, la punyetera realitat, és que sovint intentem buscar sentit a coses que, en realitat, no en tenen. Ja, ja, aquesta frase no té gaire a veure amb el post, però mira m'ha sortit així...
El món és ple d'oportunitats perdudes, cada dia en deixem perdre. Llavors ens lamentem, però no se sap mai quan en tornarà a aparèixer una. Si hem après de l'experiència, hauríem de ser capaços de fer el pas necessari perquè aquesta nova oportunitat no se'ns escapi, perquè en realitat, tot es basa en atrevir-se a fer un pas més, i és això el que s'ha d'aprendre a fer.
Per cert, recordo que no vaig entendre res d'aquest post de la Tirai...
Cada dia hem de pendre decisions i aquestes ens porten per un camí, qui sap el que hagués pogut passar.
Està clar que cada dia perdem oportunitats, per això hem de intentar fer la millor tria possible.
Gràcies, mossèn, m'has fet riure!
Sí, Tirai, ja ho sé que no podem saber si una oportunitat perduda hagués sigut bona o no, però no deixa que hi pensem.
Tens raó, XeXu. El mateix dia que vaig escriure això, vaig trobar un bon aparcament, però estava lluny, al principi d'un carrer. El vaig deixar perquè vaig pensar que en tindria algun altre en tot el carrer (que és llarg). No en vaig trobar cap, i quan vaig tornar ja no hi havia aparcament i em vaig passar 20 minuts donant voltes :-( Vaig pensar que era un bon exemple pel post.
Ho sé, Terra, a cada decisió que prenem, perdem una oportunitat. I ja no es pot tornar enrere...
Publica un comentari a l'entrada