Queixar-se no serveix de res. O potser hauria de dir autocompadir-se no serveix de res?
Em puc queixar (autocompadir?) totes les vegades que vulgui per determinades coses. Però l'únic que aconseguiré serà perdre energia en la queixa, i no em servirà de res. Hi ha coses que no es poden canviar, i s'ha d'aprendre a viure amb elles. Autocompadir-se només és una pèrdua de temps i d'energia.
L'autocompasió no serveix per res.
dimecres, 17 d’octubre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
8 comentaris:
De vegades queixar-te pot servir almenys perquè et tornin els calers, però poca cosa més...
Clar que, llepar-se les ferides, de vegades com a teràpia va bé i tot!
Queixar-se no és el mateix que autocompadir-se. Quan són la mateixa cosa és cert que no serveix per a res. Però et pots queixar del que vulguis, cagar-te en tot si vols, però no t'autocompadeixis, això no, perquè això segur que no serveix. Millor busca solucions, demana ajuda, posa't a cridar. El que sigui, però no quedar-te en un racó lamentant el que et passa.
no entenc pq em dieun "quejica" ... ai ai ai ... pareu ja !!! ... salut
Em sembla que, en el meu cas, no me'ls tornaran pas, els calers, Zinc.
XeXu, en el post pots substituir tots els queixar-se per autocompadir-se. Però en el "queixar-se" ja anava inclòs el posar-se a cridar. Tampoc serveix de res.
mossèn, jo no és que sigui una queixica, només que... va, és igual.
Lluna Deixa't de... (en fi, no ho dic perquè estic emprenyada amb el món, però no tant). Queixa't, crida, enfada't i fes el que calgui. Queixar-se, autocompadir-se no serveix de res? Mira, és igual si serveix o no, de vegades, s'ha de fer.
Jo també estic emprenyada amb el món, Tirai. Però, almenys en el meu cas, estar emprenyada amb el món no farà que les coses es solucionin. Per tant, només em serveix per gastar energia.
Les pataletes no ens les treu ningu nena, jo de tant en tant en faig i a més poso murritus...de vegades funciona i de vegades no :-P
Petonets de bona nit!!!!!
En el meu cas no funciona, Jo Mateixa.
Publica un comentari a l'entrada