És mitja tarda. Miro per la finestra. Fa sol.
Si tingués una vareta màgica (i la sabés utilitzar), pararia el temps. O faria que sonés el telèfon i no hagués de treballar aquesta tarda.
Si tingués una vareta màgica (i la sabés utilitzar), el meu cotxe seria a prop d'on treballo, i no a casa, i no tindria cap problema per conduir-lo.
Si tingués una vareta màgica (i la sabés utilitzar), faria que pogués caminar durant un parell d'hores sense que em fes mal el peu, ni aquestes dues hores ni després.
Agafaria el cotxe. Conduiria. Aparcaria a prop dels jutjats de la ciutat. Passaria pel pont nou. I pujaria. Amunt. Més amunt. I més amunt.
Pujaria per les escales i em quedaria allà.
Em tocaria el sol. I l'aire. I ja veuria les parades de les fires muntades, amb la nòria sobresortint pel mig dels arbres.
Trobo a faltar el córrer. I molt, ho trobo a faltar.
Però, més que córrer, trobo a faltar les meves caminades.
dijous, 25 d’octubre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
11 comentaris:
Ànims Lluna! Ja veuràs que quan et donaràs compte estaràs caminant i corrent.
Besitos.
Gràcies, Boira. Ara mateix m'ha sortit la frase de la bici a dalt, i és dur. Però en fi, paciència.
No hi ha res tan car i tan barat alhora com el temps.
Cal reestructurar le snotres prioritats
("ja veuria les parades de les fires muntades, amb la nòria sobresortint pel mig dels arbres."
Això ha sonat a Fires de Sant Narcís...)
Ara el temps sembla pasar a poc a poc i, que quedi lluny la "normalitat" però tota arriba! No vulguis córrer abans d'hora, cuida't!
Aix� de demanar paci�ncia �s f�cil de dir per� dif�cil de tenir, �s clar. Que mala sort, lluna, que no puguis veure la fira des de dalt.
Va, �nims que ara pots llegir m�s, escriure... i despr�s apreciar�s m�s les teves curses.
Mira, he comentat el post anterior abans de llegir aquest, i veig que no m'equivocava de gaire amb el que deia. Espero que aviat puguis fer totes aquestes coses, i segur que ho veuràs tot millor. Molts ànims, i que passi aviat el mal.
Doncs si jo tingués una vareta màgica (i la sabés utilitzar), faria que tu tinguessis una vareta màgica (i la sabessis utilitzar)! :)
Jesús, el problema, en aquest cas, no és el temps.
Exacte, Tarambana, són les fires de sant Narcís. Ja fa una setmana que veig la nòria des de, com a mínim, 3 dels llocs on passo cada dia. Ja tinc ganes de veure-la il.luminada :-) Però des de lluny, em temo molt. Fa molts anys que no hi pujo i avui, al cotxe, quan anava al metge, m'he adonat que, realment, sí que tindria ganes de pujar-hi. Però no podrà ser.
Ja ho sé, pere, però m'estic tornant una mica boja de no poder córrer ni caminar.
Jo també ho espero, XeXu.
Jaja, Zinc! Doncs ara m'has fet riure! La veritat és que seria una bona solució :-)
Ànims bonica, ja veuràs com quant estigus be podràs correr i saltar i ballar i fer bogeries com pujar a la noria (jo es que tinc vertigen) :-P
Cuidat molt bonica, un petonas ben gran i dolcet per que et recuperis ben aviat!!!!!!
Ànims i paciència! Veuràs com passa, i llavors ja ni recordaràs què sents ara. Ànims que caminaràs, correràs i saltaràs i tot el que vulguis!
Que et milloris aviat!
:)
Gràcies, Jo Mateixa i Terra. A veure si se'm passa aviat!
Publica un comentari a l'entrada