I què passa quan fa fred? Doncs que la gent normal encèn la calefacció. La gent normal... excepte la gent que la té espatllada i com que demà és festa, s'ha d'estar fins dimarts sense calefacció.
I què fa la gent normal quan no té calefacció? Doncs encendre el foc i arraulir-se al seu cantó. Llegir, fer els mots encreuats... el que sigui, però a la vora el foc.
Serà per això que m'he recordat de quan vivia a casa els avis? Una casa de pagès sense calefacció, amb les finestres fetes caldo, on hi feia més fred que a fora? On hi vaig viure tot un hivern. Bé, només els caps de setmana.
Arribava els divendres, de la gran ciutat, on no hi fa gairebé mai fred, i venia a un lloc on la temperatura era bastant més baixa. Sense calefacció. Sense res.
Em passava el cap de setmana al cantó del foc. Llegint, estudiant, o fent el que fos. Sempre al cantó del foc, amb el gos dels avis ajagut a sobre els meus peus. Amb tota la gent de la casa a la mateixa habitació, perquè qualsevol marxava de la vora del foc!
I allà mirava els partits de futbol. Amb el papa i l'avi, i a vegades s'hi afegia el tiet. Tots tres a davant de la tele. Jo era la única que era del Barça. Jo mirava i...
Mirava i comentava durant la setmana. Amb la meva primera companya d'habitació. Ens portàvem molt bé. Però fa anys que no en sé res. A les dues ens agradava el futbol. Les altres noies del pis es reien de nosaltres, perquè féiem venir bé l'hora de berenar per veure el programa d'esports de tv3. O era el 33? Ja no recordo com es deia...
I se m'escapa un somriure en recordar les nostres discusions. Les dues érem del Barça. Les dues ens miràvem els partits. Les dues estàvem d'acord en gairebé tot. Era impossible dir-nos alguna cosa i que ho veiéssim diferent. Excepte...
Excepte que ella era Vítor Baía. I jo... doncs jo, a en Vítor Baía no li veia res. Així que ens passàvem l'hora del berenar mirant la tele. Ella comptava quants cops sortia en Vítor Baía i jo comptava quants cops sortia el meu preferit. Però sempre guanyava ella. Per què serà?
Però, aquí, al meu blog, mano jo. Així que sortirà més vegades el meu preferit. I vestit de groc, que està més mono :-)
Imatge gentilesa de la 
20 comentaris:
Jajaja! El Roger, Lluna??!?!!?? Tots tenim un passat, eh?!!?!
No dona, ho dic amb carinyu.
Jo era guardiolista al 200%. A Can Barça em barallava amb els veïns de seient, perquè sempre es fotien amb ell ("nena" i "maricona", cada dia, mil cops. O bé "menys llegir, menys Martí i Pol i més posar la cama". Genials, les crítiques dels culés, i després diran que no som espanyols... En fi). Quan va plegar el Guardiola, vaig deixar d'anar al camp.
Del Roger el Cruyff va dir que era el millor 10 d'Europa. Jo tinc l'esperança que fitxi pel Sabadell (ho intentaran, ho sé del cert).
Sí, en Roger, sí, perdi. No em diguis que no està guapo a la foto? ;-) Vale, tothom em deia que era una mica rareta, però, i què?
A mi també m'agradava en Guardiola. I jo no li deia "nena", ni res de tot això.
I bé, això del Sabadell... per ell seria com tornar a casa, no? :-)
Lluna, maca, et respecto, sí, però guapuuu guapuuu com el Baia, no és, eh? que jo encara robo fotos a internet i me'l guardo per regalar-me la vista!!!! Petons
zel, veig que ets com la meva companya d'habitació! Que no, que en Roger és moooooooooolt més maco que en Baía. I tant que sí!!! :-)
Home, el Baia no sé si era molt guapo o no, però bon porter tampoc ho seria... Recordo alguna cantada que Déu n'hi do! En Roger sempre m'havia caigut bé, però és clar, ser de la pedrera i amb tanta estrelleta per allà, ho tenia complicat. Jo era fan de l'Stoitxcov (així ho escrivien en català, oi?), quin paio més divertit, sobretot quan trepitjava àrbitre...
Que bé veure partits a la vora del foc, no??
Això mateix, XeXu, en Baía feia cada cantada... És que no es podia despentinar per seguir guapo, pobret! (Que cruel que sóc, mare meva!!!)
A mi els de la pedrera em queien tots molt bé. Ara, l'Stoitxcov (ho he escrit com tu) també em queia molt bé. I en Koeman. Tot i que... n'hi havia un que em queia millor, però no vull sortir apalejada (existeix el verb apalejar?) d'aquí. Si ja ho dic, que jo era rareta...
Com sigui el Laudrup et deslinko!
Jajajaja!
Això faries?
:-D
(No t'ho faria mai, ja ho saps! A més, el problema és que l'estimàvem tant, que costa acabar-lo de perdonar. Tot i que jo ja ho vaig fer fa temps, però ho negaré davant del jutge! )
El problema és que em vaig aficionar al futbol, i al Barça, quan anava al cole i el veia jugar. Jo tenia pocs anyets (10?)
Ell sí que era el meu ídol, i no com en Roger, que era més per fer la conya amb la companya d'habitació que no pas res més.
Va ser un cop molt dur, que marxés. Però no em vaig enfadar amb ell, quan va marxar. Encara el recordo amb la samarreta del Barça, i jo al Camp Nou!
Van ser temps difícils. Jo no el podia odiar. Coi, que vaig començar a mirar el futbol gràcies a ell!
Vale, ja callo, ja callo, que m'estic guanyant l'odi de tota la penya barcelonista...
Mireu, en Laudrup no va quedar pas com un mal paio, perquè queia bé a tothom. A més, té l'avantatge de que existeix en Figo, així ningú es recorda que ell també va anar al Madrid, no va ser pas tan sonat.
En Laudrup a mi també em queia bé, i era una bèstia. Tenim sort de seguir un club que pot comptar amb jugadors com aquest.
Ara resultarà que havia de conèixer la blogosfera per trobar gent que no li tingués mania a en Laudrup! Coi, que tothom sabia que era el meu ídol i quan va marxar... em miraven malament!
Això sí, jo sense en Laudrup, i tota aquella colla, segurament no seria ara del Barça.
Jo era molt d'en Guardiola...:)
I l'Stoichkov era el que millor em queia, com no...
no c pas qui és ???? ... un treballador de l'aeroport ??? ... bé, ja ho diuen ... l'amor és cec !!! ... salut
Em deixeu desentonar una mica?? és que a mi no m'agrada el futbol i la veritat és que no sé què opinar al respecte...
D'aquest post em quedo, sense cap mena de dubte, amb la llar de foc i la casa de pagès... ho trobo tant encantador, tendre i bonic!! Per un moment he pogut notar l'escalfor del foc a les meves cames, respirar l'aire fresc que entrava per les finestres i arraulir-me dins una manteta, asseguda al sofà.... ;)
Per cert, aquest tal Roger a la foto no està pas tant malament! jeje
Terra, em sembla que en Guardiola i l'Stoichkov ens agradaven a tots :-)
mossèn, el de la foto és el gran Roger Garcia Junyent.
iruNa, jo no volia parlar de futbol, jo volia parlar del foc, però sembla que tots hem acabat parlant de futbol :-) Ara no visc en una casa de pagès, però tinc llar de foc :-) I no, en Roger no està pas malament!
Doncs a mi m'agradava també l'Stoitxcov, tenia un sentiment barcelonista molt fort i m'encantava la seva mania al Van Gaal!
I si no hi ha calefacció ni llar de foc? Doncs capes, i capes i més capes de roba, que al final semblo un peluix grassonet! és tocar-me i el dit s'enfonsa en les tres jaquetes de llana que duc a sobre!
Recordo les nits fredes d'hivern a la vora del foc. Feia tant fred que ens hi acostàvem molt, amb el meu germà, i cada minut o minut i mig ens donàvem la volta perquè t'escalfaves per una banda i et refredaves per l'altre. Érem feliços.
Buaaaa nena el meu preferit era en Bakero, ara el veus a la TV i està graaaaaaan i arrugat com una pansa :-P
Petonets de bona nit dolça!!!!!
Jeje, Laia, és que a qui no li agradava, l'Stoitxcov? I per això de la fred... no comparis una ciutat amb un poble... Jo havia viscut a Barcelona sense calefacció i no tenia fred...
Sí, Jordi, jo també ho faig, d'anar donant voltes :-)
Ostres, Jo Mateixa, i tant! En Bakero! Si és que al final sortiran tots!!!
Publica un comentari a l'entrada