Intimidada?

Fa temps, algú que conec que va al mateix gimnàs que jo, i que entra al vestidor al que jo no entro, em va dir que es sentia intimidat quan entrava al vestidor. Ell va a gimnàs a la tarda, a l'hora de lluir, i explicava que tots els homes que hi havia allà estaven depilats de dalt a baix, morenos de solàrium, amb els seus bíceps i demés músculs ben formats. I que, és clar, ell es sentia intimidat, perquè quan veia els altres, li feia una mica de vergonya.

Jo vaig recordar-me de la meva cosineta. La que gasta una talla 34, i que es queixa perquè no fan talles 32, i que deixa anar comentaris de l'estil de "no sé pas, a la botiga entren noies demanant una talla 42. Ja els val! Com poden venir a la botiga gent que està tan gorda? Com pot haver-hi tanta gent tan gorda?" I jo la deixo dir, mentre penso que, com a mínim s'ha fet 3 operacions de cirurgia estètica abans dels 30, i penso que ja fa temps que té els 30 (i els 31 i...), i ara què farà? Jo mai m'he sentit intimidada al seu cantó. Ni amb el seu 1.80, ni amb les seves mini-faldilles-cinturó. Ni amb els seus comentaris. En algun moment, fa no sé quants anys, algú va assumir que ella era la guapa tonta i jo la lletja llesta. Per què? Ni idea. Però tota la vida ens han posat aquest rol, i no m'intimida estar al seu cantó, no em fa sentir malament. Quan m'explica que tal dia o tal altre farà un passi de models, doncs me n'alegro per ella. Però puc estar al seu cantó perfectament sense sentir-me una piltrafa.

També em vaig recordar de la noia de l'spinning. La noia de l'spinning va durar un parell de setmanes, si és que les va durar, a primera hora del matí, al gimnàs. Es posava uns pantalons blancs, estrets i semi-transparents (de fet, hi podria treure el semi) que li arribaven a tres quartes parts del cul. A sota, es posava un tanga petitíssim d'un color viu o negre, de forma que es transparentava tot. De jersei, es posava una samarreteta de tires que li arribava just a sota del pit. Blanca, estreta i semi-transparent (sense el semi), per descomptat. I sense sostens a sota. Total, anava a fer esport (...), per què els necessitava? Es posava a primera fila de la classe d'spinning, en un lloc on es veia perfectament al mirall. I es passava la classe d'spinning dreta a sobre la bici, no s'asseia mai. Total, per què? Aquesta noia no em va arribar a intimidar mai. Més aviat em feia pena...

Però jo no m'havia sentit mai intimidada al gimnàs. He arribat a la conclusió que la gent que és més constant són aquella gent a qui els (ens?) sobren alguns quilos, i que tenen constància. Almenys a primera hora del matí. De la gent que hi va a mitja tarda a lluir el modelet, ja no en parlo. No són el meu problema. Jo, al matí, només hi trobo dones grans que només fan que parlar de règims, i alguna noia de la meva edat, alguna noia normal, però que se la veu així en general que si no hi anés cada dia, acabaria engreixant-se bastant. I, de fet, per la banda masculina també es veu gent d'aquest estil, almenys a primera hora del matí.

Aquest matí he entrat jo al vestidor. La cara vermella, el cabell amarat de suor, una samarreta del viatge de fi de curs de vuitè (d'acord, l'he de tirar...) i uns pantalons que em van un parell de talles grans i mig pam curts (va, segurament passen per pirates...). I no m'oblido de les ulleres velles i passades de moda, que em baixen per la suor i acaben al mig del nas. Jo vaig a córrer, no vaig a passejar modelets. D'acord, podria mirar una mica més què em poso, però això és còmode, i jo no vaig a lligar al gimnàs!

Deia que entro al vestidor. I, com que vaig despistada, per poc xoco amb una noia. I el primer que em ve al cap és que la noia en qüestió ve de la piscina, però no ha pogut nedar massa. Almenys jo seria incapaç de nedar amb el que ella porta. És clar que jo nedava amb uns banyadors amb unes tires gruixudes que reconec que eren molt antiestètics, però... Va, ho diré. Entrenava amb un banyador a sota, uns leotardos fins a sota genoll, i un altre banyador a sobre. Era perquè així feia més resistència, i llavors quan competíem anàvem més ràpid...

La noia portava un biquini. La part de dalt li anava un parell de talles petita. La part de baix també semblava petita, tot i que diria que era de la seva talla. Jo que m'hi he fixat per fer un post, està clar.

M'he anat a dutxar i quan he tornat... hi havia 6 noies com aquesta. Les dones que hi ha normalment havien desaparegut per art de màgia. O potser s'havien transformat? El primer que m'ha vingut al cap és que la meva cosina es sentiria intimidada per aquestes noies. I... doncs que, per primer cop a la vida, m'he sentit intimidada. Aquella sensació de "i ara m'he de quedar jo aquí sense roba?"

Llavors m'he recordat del que em va dir un dia que es sentia intimidat. M'he posat els meus texans i la meva samarreta i he sortit, mentre el meu cap desitjava que durin tant com la noia de l'spinning. Perquè no és bo sentir-se intimidada. O hauria de dir acomplexada?