La Lluna no fa més que dir-me que deixi de donar saltets. Però és que no puc parar. No puc parar. No puc parar!
Vam fer un tracte, amb la Lluna: ella feia el post d'ahir i jo feia el d'avui. Ahir volia parlar d'un tema, però avui s'ha adonat que hagués sigut un post gairebé repetit. I és que en l'últim post que va escriure, us va enganyar. Quan se li va trencar la cremallera, el primer que va pensar no va pas ser si tenia alguna altra classe. Què va! El primer que va pensar va ser "ostres, ja veuràs quin post!" Al final no n'hi va haver per tant, podia haver fet un post molt més xulo. Si me l'hagués deixat fer a mi, ja haguéssiu vist com hauríeu rigut!
Em mira amb mala cara... tinc por!
Lluna, que no et toquis més l'herpes, coi! Que ja se t'ha fet prou gran de tan tocar-te'l! I ja m'ho imagino, que pica, però les mans quietes!
Però al final ahir no va poder fer el post que volia. Apa, ja li està bé! I avui em toca a mi :-) De totes formes, va aprofitar molt el temps. I una de les coses que va fer va ser el meu dibuix...
També va obrir un llibre i es va preparar les classes del dissabte. No recordava que aquell llibre era tan bo, i està molt contenta. I va estar una estona llegint i... crec que demanaré que troni més dies, que fa moltes més coses i més diferents que estar davant de l'ordenador.
Que sí, Lluna, que ja deixo de donar saltets! Però és que... és que avui és un dia especial, coi! Que ahir vas acabar el dibuix. I, ja sé que t'enfadaràs, però sembla el dibuix d'una nena de p-3. Que no t'han ensenyat a dibuixar, a tu? Però, en fi, com a mínim has sigut fidel a les formes en general i als colors.
Ai, quins nervis! Aquí hi ha el meu dibuix, fet per la Lluna. Ai, i d'aquí a poc he de marxar i no podré veure si ningú em troba guapa! A sobre, la Lluna va i, en comptes d'escanejar-ho, que havia d'engegar l'altre ordenador, li ha fet una foto, i encara ha quedat pitjor que l'original.
Però, vaja, aquesta sóc jo!
divendres, 5 d’octubre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Doncs per fi et veiem la cara, home, que ja tocava! La veritat és que ets una forma de vida força peculiar, molt diferent a nosaltres, però conserves certs caràcters antropomòrfics. Serà que evolutivament són recomanables, i s'han donat per convergència. O és que tenim origens comuns??
Doncs... no ho sé. Sí que ens assemblem, sí, però no sé res més. Tot i que sóc molt petita, jo, eh!
Ei, que guapa! Però hi ha una coseta que em preocupa... No hi ha perill que t'enganxis els ulls al picar de mans?
Apa tres mans! Millor, pots fer més coses alhora... Que jo si tinc la paella a una mà, amb l'altra vaig batent l'ou i ja no tinc mans ni dits per rascar-me el nas! :P
curiós ... salut
Gràcies per passa, he tingut feina des del Perdedorès que no venia, nia, cosa, o ésser o el que siguis, segur que el dibuix no t'afavoreix. Massa coses surten molt bé d'una cosa tan petitona que no sé si aguantaria l'espinning...Jo fa 1 mes i mig que no vaig el gimnàs, em reclamo un dia de 36 hores.... Abraçades.
No, Jordi Jordi! Ja vigilo de no enganxar-me els ulls! :-)
Laia, tinc dos mans grosses i una mà petita, com tota la gent de la meva raça. Ara, jo no puc agafar cap paella, sóc massa petita!
Mossèn, segur que al meu planeta tu també series curiós :-)
zel, és la Lluna, la que va al gimnàs. Jo només m'ho miro, quan ella hi va :-)
Per fi se com es la Maia i com diria aquell, me la imachinava més gran :-P
Jejejejejejeje.
M'enalegro que la LLuna t'hagi deixat penjar un dibuix de com ets, així ja no ets tant desconeguda :-)
Petonets per totes dues!!!!!!
Jeje. La Lluna ja ho va dir, que jo era petitona :-)
Publica un comentari a l'entrada