És que no se'm pot treure de casa. No, no se'm pot treure de casa!
Avui torno al cine, a veure "WALL-E". Com que ja fa dies que la fan, queda desterrada a una sala petita. A una sala on em sembla que no he estat mai.
Entro. I em pregunto per què, un quart d'hora abans de començar la pel.lícula, ja està tota la sala fosca. L'altre dia igual. Què volen, que ens entrebanquem? I què volen? Impedir que llegeixi el llibre que porto, perquè vaig sola, i un quart d'hora mirant a les musaranyes em sembla massa?
A l'entrada hi ha un parell de cartells ben grossos: "Vigileu amb l'esglaó!"
Així que jo, just posar els peus a la sala, m'agafo a la paret, no fos cas que hi hagués un esglaó. Però no hi ha esglaó.
Quan arribo al mig de la sala, penso que potser n'hi haurà un per anar al passadís. Així que vigilo. Però no, no hi ha esglaó. A més, tots els esglaons estan senyalats amb llum. Que raro...
Merda! Joder! Quin mal! Cagum la puta d'oros!!!
Hi ha un esglaó que acaba en punta, que no té llumetes, i que està al mig del passadís.
Ara mateix, tinc un morat de campionat a sobre el peu. Perquè, és clar, anava amb abarques i... he anat a picar amb la part de sobre el peu que no té protecció de la sabata. Quina nata, mare meva!!!
Comentari 1: La senyoreta Tarambana tenia raó: la peli és genial, i recomano anar-la a veure a tothom. I sí, millor sense nens.
Comentari 2: Quan estava a mitja peli, he començat a sentir un nen que preguntava tot què era, què passava, i per què això, per què allò altre. De mentres, un altre nen es posava a plorar cada cop que hi havia algú que es feia una mica de mal. He arribat a pensar que tenia molt mala sort, i que si tots els nens de la ciutat eren iguals... fins que s'han engegat els llums i he vist el mateix pare de l'altre dia, amb els dos mateixos nens. Coi, que entenc que no puguis fer callar el gran, però si el petit sempre plora quan va al cine... per què coi li portes?
dijous, 28 d’agost del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
11 comentaris:
Coi, i tant difícil és que li posin una llumeta a l'esglaó en comptes d'un cartell a la porta?? Bé, a veure si se't cura aviat! Encara que amb els blaus poca cosa s'hi pot fer..
Ja que la recomaneu tant, a veure si trepitjo el cinema!!!
Jo també l'he vista i també la recomano, és bona.
I pel que fa a l'esglaó... bé, ja fa amb això d'apagar els llums tanta estona abans.
Jo per part meva hi vaig prou sovint.
Exacte, Laia! Si tots els esglaons tenen llumeta, per què aquell no? Bé, ara l'esglaó té una mica de pell de Llum, però crec que no és el mateix...
Alasanid, jo hi vaig a temporades. A vegades hi vaig molt, i després passo mesos sense ficar-hi els peus...
Oh! Pobre esgraó! Què passa jo en dic així, em sembla. Què t'ha fet perquè li donis amb el peu? Mira que t'avisaven, eh! :p
El pobre pare aquest fa de cangur perquè la mare està comprant la roba que no et compres tu i en té dos a càrrec un que crida: vull anar al cine! i l'altre que plora quan hi va i mira, ves a saber perquè fa cas al gran, tot i que, és un bon plom de cuidado. Pobre pare!
Sóc dolenta, oi? :p
Ostres, Tirai, m'has fet riure molt!!! El meu peu no riu, però jo sí!
Osti, és que és una sensació de "coi, si m'han avisat!!!"
Pobre pare!!! :-P (l'altre dia també hi anava la mare, avui la mare deu haver renunciat... o segurament estigui comprant roba, tens raó!!!)
La setmana que ve ves a veure una de por, que segur que no hi haurà els nens emprenyadors. Encara no he vist Wall-E, i en tinc moltes ganes, a veure si m'animo.
I si hi vaig i em trobo el nen ploramiques? Recordo que el pare el va portar a veure Batman...
Pots provar d'anar al cinema amb uns quants esparadraps, si apareixen els nens aquests els hi poses.
Cony de nens! :S
Peòr bueno, tu queda't amb la pel·li!!! Que és de les de tornar a veure! :)
doncs ja té nassos la cosa, no? però bé, almenys vas anar a parar a una pel·li fantàstica :) jo també m'hi vaig trobar nens malgrat ser la sessió de quasi les onze de la nit... i no callaven! la pena és que els pobres no deurien captar les subtileses de mitja pel·lícula... vagi bé el peu!
Bona idea, gripaublau. I de pas, els porto als peus per no fer-me mal!
Sí, Anna, la tornaria a veure ara mateix :-D
Aina, aquests nens (o nen) el que feien era preguntar tot de coses que no entenien. Buf... ja ho captaven, ja, però preguntaven.
Publica un comentari a l'entrada