Quina solució em queda?
Pujar. Pujar. I pujar.
Gent gran que se'm queda mirant i quan m'acosto miren a una altra banda.
Gent a qui pregunto per l'hotel i no m'entenen o no els entenc jo a ells.
I, és clar, el saber qua quan arribi a l'hotel...
Arribo a l'hotel una hora i quart després d'haver arribat al poble. Ara ric, però m'ha fet una gràcia...
Portava una samarreta grisa, tota canviada de color de la suor.
Demano un taxi...
I em diu que té habitacions!!! Resulta que no em van contestar, però tenen habitacions.
Tinc un dilema moral. Jo no havia pagat res a l'altre hotel. Però havia reservat una habitació. Tot i que... a qui li importa? Fa 75 minuts que dóno voltes per un poble de mala mort!
Queda la part pitjor. Truco a algú. No me l'agafa (ja seria massa bona sort!) Després, em quedo sense saldo. I rebo un sms amb una pregunta. Sé que no puc enviar sms, perquè em farà com una trucada a cobrament revertit. Tampoc puc trucar perquè no tinc saldo.
Espero que els de l'hotel l'avisin de que sóc aquí...
divendres, 1 d’agost del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
3 comentaris:
Mmm... Crec que hi hauria d'haver posat més emoció...
M'he deixat la part en la que pujo amb una maleta de rodes, sobre un terra d'aquells de pedra, i fa moooooooolta fressa. I no hi ha ningú pel carrer, només quatre avis.
I estic perduda i no sé com trobar l'hotel. I no m'entèn ningú. I jo no entenc a ningú.
I la gent se'm mira com el que sóc: una guiri perduda en un poble de mala mort.
I fa molta calor.
I...
I la conversa amb el recepcionista de l'hotel també va ser genial.
En fi, ara ja està fet :-P
Ui! Tota una aventura :p Però no m'ha quedat clar a quin hotel vas acabar!
A l'hotel que no m'havien contestat... Vaig deixar penjats els de l'hotel que estava al quinto pino...
Publica un comentari a l'entrada