M'he passat l'última mitja hora ballant.
Sembla mentida. Em vaig estar uns mesos sense córrer, i com em costa recuperar la forma! Em costa tant! Si ja fa més mesos que estic bé i puc tornar a córrer dels que vaig estar parada.
Però no hi ha manera. Em costa, i amb l'estiu, cada cop em costa més fer l'esforç gros de tornar a recuperar la forma.
Primer vaig dir que m'hi posaria. Però s'acostava l'estiu, els horaris van deixar de ser estrictes, i podia arribar més tard a treballar. En comptes d'anar més estona al gimnàs, o d'arribar aviat igualment, vaig deixar d'anar al gimnàs i em vaig dedicar a fer el manta.
Després me'n vaig anar una setmana. Així que, un parell de setmanes abans, ja vaig decidir que no valia la pena, perquè tot el que guanyés, ho acabaria perdent en una setmana d'inactivitat.
Quan torni de viatge, em vaig dir.
Sabia que hauria d'anar sovint a l'hospital, però ens van dir que seria només una setmana. I les coses haurien d'anar bé. Podia començar sense problemes.
Però les coses es van complicar. La setmana segurament es transformi en tres setmanes. I si només són tres setmanes, podrem estar contents. A més, la setmana va ser molt dura. No tenia ni temps, ni ganes.
Però ara sembla que les coses ja comencen a anar una mica millor. Així que ja puc tornar a pensar en mi.
En tornar a recuperar la meva forma física. Sense anar al gimnàs. Als matins, anant a córrer. O... ballant. Ballar i saltar també m'ajudarà a recuperar una mica la forma física.
S'han acabat les vacances. Dilluns potser encara no tornaré a la feina. Esperaré a que ma mare estigui a casa. Perquè hauré d'anar una bona estona cada dia a l'hospital. Però ja tornaré a treballar. Perquè vull acabar unes coses. Les he d'acabar ja.
I, també, tornaré a intentar recuperar la forma física. Tornaré?
No, no tornaré. Ja he tornat!
dissabte, 2 d’agost del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
4 comentaris:
Costa moltíssim recuperar la forma quan has tingut un període d'inactivitat. Per començar que fa mandra, i sembla que ho hagis de deixar sempre per l'endemà. Sempre trobem alguna excusa o altra. Però bé, sé que tens determinació, i si has decidit posar-t'hi, segur que ho faràs.
Ballar? Mitja hora ballant? Mola, mola! A mi m'agrada més ballar que córrer la veritat. Ostres! Tant de bo em pogués apuntar a cursos per ballar el setembre, però no prefereixo el ioga i els horaris que fan a cursos d'aquest estil sí que són incompatibles amb els meus! Ui! Ja parlo de mi :p
Al principi fa mandra... però després, quan acabes de fer-ho, et sents de conya, descansat, tensions fora! Així doncs, quan fa mandra el millor és pensar com et sentiràs després, a veure i això ajuda a donar una empenta!!!
Espero que tinguis raó, XeXu.
Sí, Tirai, ballar! Sóc una patata i no acostumo a fer-ho en públic, però a casa, amb música ben mogudeta... Amb mitja hora m'he fet una suada que ni t'explico!
Laia, el problema és que estic molt malament de forma, i em canso de seguida. He d'arribar a aquest moment que dius, en què pots fer-ho, i sentir-te de conya. Però actualment els meus pulmons (o el que sigui) no tenen prou potència i he de parar de seguida. Aquesta és la forma que espero agafar. Un cop tinc la forma per fer una estoneta d'esport, llavors ja no em costa. El que costa és agafar aquest puntet que et deixa córrer com a mínim 20 minuts seguits. Després, mica en mica, es va millorant. Però fins a arribar a aquest puntet... costa!
Publica un comentari a l'entrada