El pla era clar. Necessitava uns pantalons de xandal, perquè n'hi ha uns que vaig haver de jubilar (tenien un forat de la mida d'Austràlia!), i a més, aquest any faré més activitats esportives. El pla era clar: anar al Decatlon. I després, a comprar roba. Ma mare m'hi acompanyaria. No pot estar gaire estona dreta, però pel mig aniríem amb cotxe i tot aniria molt bé... si aconseguia trobar roba que m'anés bé...
Però ahir al vespre, una veu va dir:
- Ah, aneu al Decatlon? Perfecte, així jo aniré al Bauhaus.
Perill! Perill! Perill!
La idea sempre és la mateixa. Quan anem a aquests llocs, ma mare i jo sortim de casa, de forma que a les 10 siguem gairebé a la porta. A aquella hora hi ha poca gent, i es poden fer les coses ràpid. I arribes a casa a una hora decent.
Però aquest matí, cap a les 9...
- Ah, pero tan pronto queréis marchar? Pero si abren a las 10! Hasta las 10 no hace falta que marchemos de casa!
Resultat: que el senyor ha estat preparat per marxar a 1/4 d'11. A aquesta hora ja teníem planejat sortir del Decatlon ma mare i jo...
A 1/4 de 12 sortíem del Decatlon ma mare i jo, després d'haver fet una cua quilomètrica, que no ens haguéssim trobat a primera hora del matí. Hem fet més estona de cua que l'estona que ens hem passat per buscar els refotuts pantalons. I això que ella va molt a poc a poc...
El meu pare seguia al Bauhaus. Necessitava no sé què d'una estanteria. I s'havia passat tota l'estona al davant d'unes coses on no hi havia el que buscava. Després de que insistíssim amb ma mare uns quants cops que preguntés, i de donar voltes durant mitja hora mentre ell seguia allà (esperant que sortissin per generació espontània?). Finalment, hem marxat sense que hagués trobat res (ni hagués preguntat res!)
D'allà, a l'hipercor. He dit que tenia ganes de comprar roba? I he dit que això és extraordinari? Però al meu pare no se'l pot portar a una botiga de roba, perquè no ho aguanta. I a l'hipercor com a mínim pot anar a mirar alguna cosa...
Primera parada. Oh! Tenen moltes coses. Aprofito, perquè sé que no tindré massa oportunitats. Agafo 4 samarretes de màniga llarga.
A la primera que em provo, el meu pare arriba del passeig (on ha anat, tan poca estona?) amb uns morros que li arriben a l'altra punta. A la segona, ma mare em diu que marxem. Es veu que el meu pare té pressa, perquè hem estat massa estona a la ciutat, i és tard. I jo callo, però penso que, si haguéssim sortit una hora abans, ara no seria aquesta hora, sinó, probablement, una hora i mitja abans.
Resultat: la primera samarreta era massa seriosa (i no ho semblava). La segona, passable.
Així que avui he augmentat un 50% la meva roba per l'hivern.
Llàstima que no m'hi hagi pogut quedar més estona. Avui que tenia ganes de comprar (i emprovar-me) roba!
dissabte, 30 d’agost del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
7 comentaris:
Aaaaaaaah... que la puntualitat és un dels meus punts dèbils! Jo ho sóc i m'agrada que em corresponguin :P Toca-li el crostó al teu pare, que després de fer-vos endarrerir a sobre té pressa i no et deixa comprar tranquil·la!!!
Almenys has trobat alguna cosa i l'has pogut comprar! El cantó dolent de l'assumpte és que no t'agrada això de comprar roba i segurament hi hauràs d'anar un altre dia... :( I no te l'emportis! :P
Em sembla que és la primera vegada que em responen un comentari que no he arribat a fer. Ho dic perquè una de les coses que et volia dir és que anessis sola a comprar roba! Entre nosaltres i sense que ningú ens senti, és molt pitjor anar a comprar roba amb amigues, la cosa se sol allargar inexplicablement en el temps. És quasi tan surrealista com sortir de marxa! :p
Laia, aquest és el problema: acostumo a no tenir gens de ganes d'anar a comprar roba. Per això em fa ràbia: per un dia que en tenia ganes... I que jo agafi 4 coses per provar-me... Normalment agafo una cosa, i el que solo agafar, m'ho quedo. Sóc d'idees fixes... Ah! I al meu pare no li puc dir res: "Mira, estarás contenta, te has comprado una cosa".
Tirai, normalment hi vaig amb la Mama... De fet, hi vaig més per ella que per mi. Com he dit abans, sóc d'idees fixes i de seguida sé si una cosa m'agradarà o no. Però ma mare no. I així ella es prova coses i s'està hores mirant si això o allò altre li queda bé. Si jo hagués sigut com ella, ahir no m'hagués comprat res...
doncs tu encara que ets d'idees fixes! jo em puc passar una tarda amunt i avall i no trobar res que m'agradi o m'estigui bé... i a sobre sento la bronca de ma mare, és clar ;) en fi, a la pròxima passes del pare i del bauhaus, per favor!
Jo també em puc passar una tarda anant amunt i avall sense trobar res! Però quan veig una cosa, doncs segur que si em queda bé (gairebé sempre que em provo alguna cosa) me la compro!
I jo també sento la bronca de ma mare. Aquest hivern... no gaires colors, em sembla. Patiré...
Va, dona, que ja en tens una més. Ara ja no pots fer allò dels dies parells i els dies senars. Segur que amb una mica més d'empenta acabes comprant més coses. I si en busques per internet, com amb les bambes? Potser no et faci tanta mandra com anar a la botiga.
Ara puc provar amb els múltiples de 3 :-)
Roba per internet? Crec que millor no...
Publica un comentari a l'entrada