Mal de cap

Tinc mal de cap.

Quan m'he aixecat al matí ja tenia mal de cap. I he sabut que el mal de cap duraria tot el dia i no em deixaria treballar.

Normalment no tinc mal de cap. Ja no recordo l'últim cop. Però... però sé que quan ve, em costarà treballar.

He anat a treballar sense massa ganes. Sabia que avui no faria res de bo. A més, això està desert.

Després de molestar una miqueta a l'Anna amb l'Skype (si és que, ja és ben bé... ens l'han instal.lat a la feina perquè el fem servir. Però, és clar, a qui se li acudeix instal.lar-nos l'Skype perquè el fem servir per raons de feina? Em sembla que no l'he fet servir mai per raons de feina!!!), he fet endreça.

Un cop a l'any agafo tots els papers acomulats, aquells papers que es queden a sobre la taula, formant una pila (o dues, o tres...) i els poso al seu lloc. Normalment és abans de les vacances, però aquest any ha sigut estrany.

Així que he començat a posar coses al seu lloc, seguint unes quantes regles.

La primera, i la més important. Una regla del meu jefe: "Si no sabies que ho tenies, i no saps què és, tira-ho!" Si ho diu el jefe, li haurem de fer cas, no? Vull dir que jo puc tenir un arxiu a l'ordenador (no, només feia neteja de papers, la de l'ordenador pel proper dia que tingui mal de cap), en alguna carpeta amagada, i no sabia que el tenia (pensava que aquella carpeta estava buida, o és una carpeta temporal) i no sé què hi ha dins. Ell diu: "no l'obris. Esborra'l!" Té la seva lògica. Si no saps què coi hi ha allà dins, i no esperaves trobar-te'l, perquè allà dintre no hi hauria d'haver res, aleshores esborra'l, perquè tampoc el buscaràs allà.

Jo tinc un munt de papers amb gargots i explicacions de coses que després sóc incapaç d'entendre. Coses que faig per mi, però que després no tiro, o el que sigui. Explicacions en un paper de coses que vaig fer fa temps i que no estan lligades amb res. Que hauria d'haver tirat en el seu moment, però que deixo al piló, perquè pot ser que ho necessiti un parell de dies més tard. Però no més enllà. Això s'ha de tirar. Mai ho buscaria. I intentar saber què és, només fa perdre temps. I això que jo sóc de guardar coses... per llançar-les totes de cop un dia com avui!

I segona, s'han d'aprofitar els folis. Necessito molts folis per fer anotacions que després acabaré tirant. Papers per fer càlculs i dibuixos que només entenc jo. I papers per explicar les coses que em vinguin a preguntar.

Ah! Però aquests són dos papers diferents!

Els papers que utilitzo per quan algú em ve a preguntar alguna cosa són folis que tenen tota una cara en blanc i l'altra és per llançar.

Però per fer els meus gargots, no m'atreveixo a fer-ho en folis grossos. Els meus gargots normalment els faig en folis partits per la meitat. Només que hi hagi mitja cara de foli mig buida, ja els aprofito per fer les meves coses. I són els meus folis. Van perfectes!

Ah! Això no és el desert del tot. Ha passat una noia en un moment i m'ha mirat com si fos rareta...

A la pila de folis que tinc per si algú em pregunta alguna cosa, quan hi afegeixo folis, on els afegeixo? Exacte! Els afegeixo a baix! Per què? Doncs perquè els folis, no ens enganyem, es fan malbé i s'acaben tornant groguencs un dia o un altre. Si els posés a sobre, sempre agafaria els últims folis que he posat a la pila, i això faria que a baix quedés un grupet de folis que, a part de ser relíquies, i si mirés què hi ha al darrere m'espantaria, acabarien essent folis groguencs que em faria vergonya d'utilitzar i serien folis "perduts". Així, els puc anar aprofitant.

Apa, vaig cap a casa a veure si anant a fer un passeig marxa el mal de cap i a la tarda puc fer una mica de la feina que tenia preparada per avui!