Ara venia de mirar una cosa, i he vist el perfil d'algú. "30 anys", posava. I, de cop, el meu cap ha pensat: "Ah, més gran que jo", però un més gran que dintre meu volia dir molt més gran... fins que m'he adonat que aquesta persona podria tenir només uns dies més que jo.
Jo no tinc crisi. Sóc la mateixa, amb 29 que amb 30. I amb orgull, sí senyor! Total, tinc cara de nena de 15 anys :-P Ui... quantes mentides estic dient. Bé, de 15 no, però de 25... i què? Tinc gairebé 30 anys i no vull demostrar tenir-ne ni 15, ni 25. Si els demostro (que no... o sí?) no és culpa meva.
En fi, que he agafat i he anat a comprovar una cosa. He entrat al futureme i he comprovat que sí, que a principis de 2006 vaig escriure un missatge al futur titulat alguna cosa semblant a "ja en tens 30". Crec que em farà por rebre'l... Bé, rebre'l no, obrir-lo.
Però la casualitat ha fet que, fent el que faig sempre quan entro al futureme, em mirés un parell o tres de missatges a l'atzar. I, el primer missatge que he llegit deia:
Dear Josh,
Happy birthday, as you probably alread know, you're now thirty. Now the slow decline in physical and mental faculties will begin to take their toll. As you blow out your candles, just remember, you're almost dead.
Happy Birthday,
The YOUNG JOSH
M'ha agafat un atac de riure tan gran, que fins i tot ma mare m'ha vingut a preguntar què passava. Ja és punteria!!!
És clar que... ahir va venir la Nineta a casa, va agafar un paper i em va dir: "Fes un barco, que jo també en faré un". He fet centenars de barcos a la meva vida, però em vaig trobar amb el paper a les mans, i de cop, em vaig bloquejar i era incapaç de recordar com es feia.
Per sort, vaig veure a la Nineta com començava, i tot just començar, vaig saber com havia de continuar.
La Nineta va fer un barco com el meu. I li va sortir molt bé. Així que li vaig preguntar qui li havia ensenyat a fer barcos. Ella se'm va mirar i es va posar a darrere la seva mare, com si tingués vergonya de dir-m'ho. Li vaig tornar a preguntar, i es va posar una mà davant de la boca, va mirar a terra i va dir fluixet:
- Tu.
No recordo haver-li ensenyat... Ha començat el meu declivi abans d'hora?
Imatge gentilesa de la 
11 comentaris:
Ara, seré dolenta. Aquest post m'ha fet riure! Però, bé, el meu va començar fa més d'un any i no sembla gaire greu. Bé, avui m'he tirat 10 minuts buscant el cotxe que no sabia on havia aparcat i l'altre dia vaig encendre el llum de la cuina i em vaig quedar palplantada no entenent com és que no s'havia engegat l'aixeta i... res, no t'has d'amoïnar! ;-)
Ah! I em menjo paraules al escriure, però sospito que això ja ho feia abans de fer-ne 30!
Ostres, Tirai, no em diguis això! Poca memòria que tinc, l'acabaré de perdre? :-(
En fi, ens ho prendrem amb filosofia. Almenys jo, el cotxe, no el perdo mai :-P
A veure, llavors m'he perdut, fas anys, els has fet fa poc???, jo en tinc 33 i per mi si que es el declibe, que em perdo un munt de coses, un munt de sensacions, de vivencies per que vaig tant atrafegada que no puc amb tot.
Es ara, justament mentre soc de vacances, que m'enadono d'aquestes coses, jo si que em faig gran i no pas tu, 30??, mare meva, però si estas feta un bollycao!!!!!!
:-) Guapaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Petonets bonica, la mami està be del tot ja??
Totes ens fem grans, Jo Mateixa! Que 3 anys no són res!!!
Ma mare... bé, ma mare mica en mica. En té per uns quants mesos...
Boníssim el missatge del tal Josh! Jo no sé si m'atreviria a escriure'm alguna cosa pel futur d'aquest estil...
Si et serveix de consol, jo que ja en tinc 30 oblido cada cop més coses, semblo anar més despistat cada cop. Així que potser hauràs de fer anar el futureme per coses més rutinàries, o fer com el de Memento. Esperem que no.
Jo sí que me n'envio, XeXu, però han de ser com a mínim amb un any d'antel.lació. Tinc uns quants missatges per llegir en un futur, que no tinc ni punyetera idea de què diuen. I que algun dia rebré... Però els meus no són com els d'en Josh.
I no, no em serveix de consol. No vull oblidar coses!!!
Aquest Josh no es pot dir que sigui un expert en donar-se ànims a si mateix :-)
Declivi? En algunes coses potser sí, però jo crec que als trenta anys encara hi ha moltes coses per gaudir, per descobrir i per aprendre... si més no jo ho visc així, i n'estic content.
El missatge d'en Josh era de quan es podien enviar missatges al cap de poc, i se l'enviava un parell de mesos abans de fer els 30... Ah! I espero que tinguis raó. Els 30 seran un gran any. Ho pressento!!!
Que no! Que les crisis dels 30 o dels 40 no existeixen, no! I això d'oblidar-se coses tampoc, són sensacions momentànies, que l'alzehimer (o com s'escrigui) es manifesta moooolt més endavant! Estic segura que és una bona edat, gaudeix-la!!! La de coses que pots fer... ;-)
Que jo no tinc cap crisi de res, eh, Laia! :-P
I sí, jo també estic segura que els 30 seran un gran any. El millor fins ara, espero!!! Segur que sí!!!
Publica un comentari a l'entrada