Posant ordre a la foscor

Demà me'n penediré. M'havia portat feina per fer, però he estat classificant peces del puzzle. La meva idea, malgrat sé que així és més difícil, és començar fent tota la part "difícil". Tota la part fosca. Perquè a tothom li passa el mateix: si primer faig la part "fàcil", el dibuix, fer la part fosca serà molt més difícil. Perquè me'n cansaré. Així que he decidit començar per la part fosca.

Al principi volia posar totes les peces fosques al mig del puzzle, i després anar-les posant a lloc. Però molt aviat ja he vist que no podria. Al final he acabat fent dos pisos, però tot i així...



Veient el puzzle m'he posat a pensar en l'ordre. Sembla mentida que totes aquestes peces, més les que han quedat a la capsa, puguin quebre sense ficar-se les unes sobre les altres a dintre el marc. El que arriba a fer l'ordre!

És clar que, per què vull enganyar a ningú? A dintre la capsa, on hi havia les peces clares, n'hi han quedat molt poques...



Així que m'he posat a la feina. He fet muntanyetes. He apilat muntanyetes de "problemes" de diferents tons de verd. Una muntanyeta aquí, una altra allà...

I he començat amb els trossos de muntanyeta que tenien alguna "taca" per on atacar-los. Aquells que era més senzill atacar, tot i agafar-los de la muntanyeta grossa.

A partir d'aquí, em dedidaré a resoldre muntanyetes. He començat per les fàcils de les fosques, després continuaré pels verds, després els verds marronosos, després els negres... i aniré posant ordre a la foscor.

Ni me n'adonaré, que ja hauré posat ordre a tota la foscor. I llavors ja només em quedarà la part fàcil. La lluminosa. La que a tothom li agrada fer. La que acabarà el puzzle.

Hi ha algú que encara es pensi que parlo de puzzles?

Per si de cas, aquí hi ha les muntanyetes, i un petit tros de dibuix... Ara ja es comença a veure una mica el que serà. Les parts enganxades estan més o menys on els toca. I, a partir d'aquí, a resoldre muntanyetes!



I, un cop arribat aquí, m'agradaria demanar perdó. Torno a obrir els comentaris, almenys a partir d'aquí. Ara mateix em sento forta. Molt forta. Gràcies a tres persones que, a la seva manera, m'han ajudat. Bé, han ajudat a la Llum, però hi ha la ***** a darrere, i aquesta us ho agraeix profundament. Crec que ara sóc capaç d'escoltar qualsevol crítica. Sóc capaç d'escoltar qualsevol comentari irònic. I sóc capaç de tirar-me moltes coses a l'esquena.

Crec que aquests dies he descobert moltes coses de gent que m'envolta. I totes bones. Moltes gràcies!

Tot i que... ara mateix necessito demanar perdó a algú més. Allà vaig! Aquestes són les muntanyetes fàcils. Després vindran les difícils. I, algun dia, les de la capsa.

I tot a ritme d'Allegro, naturalment! Ja només queden cinc dies perquè torni a ser cap de setmana! I, com que el cap de setmana que ve no hi haurà dissabte... faré que hi hagi divendres! Perquè suposo que he de ser conseqüent amb les meves paraules, no? :-D