Ahir al vespre vaig veure el meu pare que començava un llibre nou. M'havia dit que començaria EL llibre de sant Jordi (i aquest EL està posat amb majúscules expressament). Però no començava el llibre de sant Jordi. En començava un de més petit. Em vaig estranyar i li vaig preguntar el perquè. Em va contestar que era un llibre molt llarg, de més de sis-centes pàgines, i que no l'acabaria abans de marxar. No l'acabaràs abans de marxar? I on vas, tan aviat? Es veu que d'aquí a un parell de setmanes marxen una setmaneta de vacances amb la meva mare i jo no en tenia ni idea. Això s'avisa, home! Que he de planejar les festes boges que faré aquests dies! (Qui s'ho cregui, ja està marxant d'aquí, perquè no em coneix gens ni mica, ni trobarà explicacions de festes boges per aquí). No, però estaria bé saber-ho...
Però no ho deia perquè em quedi sola a casa. Ho deia perquè em va fer pensar. Jo sempre li dic que ell llegeix més que jo. El veig llegir molt, i cada poc el veig començar un llibre nou. Però ell sempre diu que jo llegeixo més que ell. Hi he estat pensant i crec que cap dels dos té raó. Ma mare sempre s'empipa amb nosaltres, perquè podem posar-nos a llegir pel mig de casa, i no sentim res. Podem anar caminant d'una habitació a l'altra amb el llibre a la mà, sense fer cas a res del que ens diguin.
Però no només llegeixo. Tenia pendent unes fotos que havia promés que ensenyaria, i que no havia posat perquè, amb la desaparició de la càmera, me n'havia oblidat. Avui les he trobat. I, malgrat el temps que ha passat, tinc ganes de posar-les. Perquè sé que a algú li faran il.lusió. O, com a mínim, m'imagino que a algú li faran il.lusió.
Síiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!! Això que hi ha aquí dalt era el meu helicòpter, abans que em carregués primer les hèlixs i després el motor... L'he d'arreglar, l'he d'arreglar! Ara que ve el bon temps!!!
I sí, aquest és el comandament de l'helicòpter. I la meva mà, que va ser la culpable de l'averia del pobre helicòpter...
Però aquí no acaba tot. Nonono! Jo m'emociono, i vull fer moltes coses. I avui... avui he comprat una nova adquisició...
Síiiiiiiiiiiiiiiiii!!! Un puzzle. M'encanta fer puzzles (hi ha alguna cosa que no m'agradi?) Em relaxa. Hi ha a qui li posa nerviós fer puzzles, però a mi... a mi no. Jo poso música, i em poso a davant del puzzle, i em relaxo. Se'n van totes les tensions, i tots els mals pensaments, i només fan que venir-ne de bons. Em passa amb els puzzles i amb totes les coses que siguin de muntar. Així que m'he posat mans a l'obra...
Sembla molt fosc, veritat? La veritat és que no ho és tant, de fosc. És fosca la part de fora, molt fosca. Però així resalta la part de dintre, més clara i lluminosa.
He estat dubtant què comprava. Tenia tres opcions. Una eren uns gossets, molt macos, i molt tendres. L'altra era un drac, majestuós. Al final m'he quedat amb l'opció intermitja. Fantàstica, com el drac. I tendra, com els gossets. He pensat que era perfecte.
He anat fent fins que se m'ha acabat la llum natural. Els puzzles s'han de fer amb llum natural...
De moment no dic què és. Sé que m'hi posaré de tant en tant. Quan m'hi vagi ficant, aniré fent fotos. I, algun dia, d'aquí a moooooooolt de temps, potser algú veurà el dibuixet :-)
Imatge gentilesa de la 