Avui no hi havia d'haver post. D'una banda, no tinc ganes de parlar de festes familiars. Per què he hagut d'acabar en un dinar de 3 hores i mitja entre les 3 dones que em cauen pitjor de tota la família? He sentit més tonteries avui en 3 hores que en els últims 3 anys. I he vist córrer més ganivets d'esquena a esquena que, potser, tot el que porto de vida. Jo, per sort, m'he mantingut callada, observant, i guardant determinada informació pel dia que els ganivets m'apuntin a mi...
Tampoc vull parlar de demà. Parlar de demà abans de demà ha de portar mala sort. Per força.
I tampoc vull parlar d'ahir. Però no perquè sigui dolent.
Així que estava jo sense post fins que els comentaris de la Laia, sobre que podia somiar el que volia, m'han recordat una cançó molt antiga. Bé, potser no tant, però a mi em porta al cole. I d'això ja fa... més de vint anys?
M'ha fet molta gràcia veure aquest vídeo. Quines pintes!!! Però també m'ha fet molta gràcia veure que jo podia cantar tota la cançó, d'una punta a l'altra, sense dubtar en una sola paraula. Bufa! I això que feia anys que no sentia aquesta cançó! Segurament va ser un gran èxit al cole i la deuria cantar tothom i per això em va quedar gravada. Però ha sigut veure escrit això de que es poden dominar els somnis i aparèixer la cançó al meu cap. I ara, com me la trec de sobre?
També m'han fet gràcia altres coses. Una m'ha recordat a demà (jaja! Com no!) I ara estic molt encuriosida, perquè és massa casualitat. I si...? Però, és clar, si pregunto això, em tractaran de friki total, i al cap i a la fi, no ve a cuento. Però m'ha fet molta gràcia.
Apa, torno a escoltar la cançó. Ja que se m'ha enganxat, almenys que escolti quan canten ells!
dissabte, 10 de maig del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
8 comentaris:
Ella es la Cristina Rosenvinge oi?? i ell, ostres, no recordo el nom, Alex De la Nuez, pots ser??
Jo també em se la cançó, però segur que no arribo als teus nivells, jejejeje, buffff, quants anys que fa d'això per déu!!!!!
Jajajajajajaja.
El google diu que tens raó. Jo no em recordava com es deia el grup. Jo només em sabia la cançó :-)
Fa mooooooooooooolts anys! Quan la Laia aparegui per aquí, la cançó no li sonarà de res i ens prendrà per boges per saber-nos aquesta cançó!
molt ben fet ... salut
El grupo es deia Alex y Cristina :-P
Ai... si que tenim una edat, si... jo també me la sé aquesta cançó, segurament m'equivocaria en provar de cantar-la sencera, però sembla mentida com es queden aquelles cançons que van marcar la nostra infància. Has vist que no hi ha manera millor d'oblidar un dinar familiar d'aquells que trobant una distracció com aquesta cançó?
Gràcies, mossèn.
Sí, Jo Mateixa, el google m'ho va dir :-)
XeXu, tu tens una edat més que jo :-P Buf... jo crec que recordo més aquelles cançons de quan era petita que les d'ara :-S
Oh! Fins avui no l'he pogut escoltar. I saps què? Em sona, però no me la sé. De fet, no podria cantar ni una frase. Això es per què tinc un any més? ;)
No, un any més no crec que hi tingui res a veure!!! Suposo que al teu cole no es va posar de moda...
Publica un comentari a l'entrada