Ve d'aquí... de fa uns mesos... En falten cinc... És que avui no tinc post... Almenys no un que vulgui escriure...
Ho prometo. Ahir no vaig tornar tard. Vale, eren gairebé les 11. Ella ja dormia. Volia llegir, però em feia cosa.
Aquest matí, a les 8, ella seguia dormint. Com es pot dormir tant?
Tinc mal de cap. La foscor? No!
He anat a esmorzar. Ahir gairebé no vaig sopar. I comptant amb què havia fet un desgast gran...
No, el problema és la falta de silenci.
Un ventilador que es sent tota la nit, jo que estic acostumada a dormir sense fresses.
La tele tot el dia. Teletienda (si és que encara es diu així). I molt alta. Per sobre del llindar acceptable.
I ella. Ella parlant tot el dia. Tapant la fressa de la tele i el ventilador. Si és que encara li hauré de donar les gràcies i tot! Per què em fa tant de mal el cap? Per què no tinc una mica de silenci? No tindré temps, però si en tinc... aniré a donar un volt a la platja. Jo, l'mp3 i ningú més.
dimarts, 6 de maig del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
5 comentaris:
Buf! Amb tan soroll em tornaria boja! Perles meves terres en diem soroll, però a mi m'agrada més fressa.
Bé, ja t'he comentat el post que no sigui dit, però d'això fa molt de temps! T'ho perdono perquè sóc magnànima i ets tu :p
Però et recordo el què passa amb els posts que no vols escriure, et persegueixen!
Jo tampoc puc amb el soroll !! és més, sinó estic veient la tele el soroll no em deixa concentrar-me, i com això moltes coses més. L'altre dia vaig estar a un poblet on no s'escoltaven ni cotxes... i era fantàstic !!
Sí, ja ho sé que per les teves terres en dieu soroll, Tirai! Però jo no puc. Per mi és fressa! I sí, ja ho sé que fa molt de temps, però... és que sinó els posts aquests sí que em persegueixen! :-P De fet, han anat amb mi des del desembre, a tots els llocs... Aquesta setmana algun altre dia n'hi haurà algun altre...
Carquinyol, a mi la fressa no em deixa concentrar-me, però curiosament sempre estic amb la radio. La radio m'ailla, no sento el que diu... i així no sento la fressa exterior. El meu poble deu ser com el poblet on vas estar...
Com dormir tant? Potser hi havia alguna raó per la que estava cansada? Jo en dies de festa sí que puc dormir nou o deu hores, si més no alguna vegada ho faig.
Ara, que com un son fort no hi ha res. Quan ja m'he adormit no m'acostumen a despertar ni fresses ni sorolls, en això sí que tinc sort :-)
I sí, sense els moments de tranquil·litat per un mateix el dia ja no és el mateix.
(Ostres, que llarg, acabaré fent comentaris-post?)
No, gripaublau, no hi havia cap raó. De fet, la resta de dies va dormir encara més. O em taladrava, o dormia. Gran setmana! Ah, i no estàvem de festa!
Jo puc arribar a dormir nou o deu hores seguides, però... bé, només quan estic mooooooooolt cansada. Llavors les dormo d'una tirada.
Ah, i a mi tampoc em desperta res, quan m'he adormit! Si he arribat a tenir festes a l'habitació on dormo i no enterar-me'n. El problema està en començar a dormir... o en què en els hotels no es pot tancar del tot la persiana i a la primera albada ja tinc els ulls oberts com taronges...
Deies de comentari llarg...?
Publica un comentari a l'entrada