Pensava començar a viure la vida en Allegro, però poquet a poquet. Sí, ja sé que això és una contradicció, però ja vaig dir que l'Allegro no tenia res a veure amb fer les coses ràpid, només era una forma d'expressar-me.
Aquest cap de setmana pensava tenir una oportunitat, i pensava aprofitar-la. Introduir l'Allegro a la meva vida mica en mica.
No ha sigut fins avui que m'he adonat que a partir de demà la meva vida estarà plena d'Allegros...
Resumeixo:
Dijous. Ai, dijous! Sé que m'ho podria prendre Lento. Lentíssimo. Però no, n'estic farta, he d'agafar el toro per les banyes. Per més que ara sàpiga que em costarà. Però sí, ho he de fer. Demà. Sé que em costarà. Sé que em voldré tirar enrere i amagar el cap a sota l'ala. Però ho faré. Segur. De fet, ja he dit que sí. Així que no em queda més remei. Començarà l'Allegro.
Divendres. Ai, divendres! Divendres sortiré de casa abans de les 7 del matí, i dubto que hi torni abans de les 2 de la matinada. Pel camí, tinc un parell d'Allegros. I tant que sí! De fet, un dels dos era el primer Allegro que em va venir al cap. Ara no em puc tirar enrere, no?
Dissabte. Dissabte no tinc gaires opcions per Allegros. Què dic, que no tinc gaires opcions? Dissabte he de ser molt valenta. Tinc una mega-festa familiar, amb una part de família que... millor ho deixo en punts suspensius. Fa anys que critiquen amb mala llet tot el que faig. I jo abaixo el cap, i faig veure que sóc tonta. Però... i si aixeco el cap i deixo anar comentaris? Total, com que sóc tonta, puc deixar anar comentaris sense voler, d'aquells amb doble sentit... Seré capaç de fer-ho? I, el que sembla més complicat: seré capaç de fer-ho fent cara de bona nena?
Diumenge. Ai, diumenge! Diumenge ha de ser un dia per molts Allegros. Un dia per aixecar-me amb un somriure a la boca i no perdre'l fins a l'hora d'anar a dormir...
I, tant d'Allegro... crec que no és Allegro, no. És Prestissimo!!!
dimecres, 7 de maig del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
6 comentaris:
Caram! Si que se't presenten oportunitats! Qua vagi molt bé! (no estic inspirada en el comentari, és que no tinc ni papa de tocar el piano :-P)
semblen que seran uns dies de allegros... e molto vivace !!!
Doncs gaudeixe'ls tot el que puguis que la vida són dos dies i un ens el passem dormint !!
;)
Ja diràs què tal és això de viure a un altre ritme. Molts ànims per afrontar tots aquests allegros, i sobretot per dissabte, potser ja és hora de que alguns de la teva família vegin que no ets la nena tonta que es pensen, fot-los canya!
Doncs endavant. Si deixes que els Allegros vinguin i també que et sorprenguin, veuràs com aviat en tindràs més i millors...
Per cert, els (...) de petit em pensava que eren "puntsos pensius", m'hi has fet pensar i m'has regalat un somriure. Gràcies.
oooh quina activitat per aquí, mare meva! Doncs que et vagin molt bé aquests dies!!!
Tu els comentaris deixa'ls anar, i qui els vulgui entendre bé, i qui no, que s'hi posi fulles!!
Ai diumenge...
Gràcies, Tirai! Espero que sí, que vagi bé!!! Avui ja hi ha anat :-)
Exacte, Carquinyol, exacte. És el que volia dir jo... però amb dues línies, i no amb tot el rotllo :-)
Gràcies, XeXu. Al nou ritme es viu molt bé. I dissabte... Bé, dissabte ja veurem què faig...
Exacte, gripaublau. Això espero: que en vinguin més i de millors! Molt bo, això dels puntsos pensius! Ai, ja sé que els utilitzo massa! Ja sé que en poso a tort i a dret... però sinó en posés, no seria jo :-D
Gràcies, Laia! Els comentaris? Bé, ja veurem... I sí, ai diumenge! :-P
Publica un comentari a l'entrada