Quan decideixes que ja en tens prou, que ja se t'ha acabat la paciència, que no vols esperar més...
... aleshores no passen ni 24 hores que reps la resposta que esperaves, i que has decidit que ja no vols rebre.
Sempre és així, veritat?
Però fer veure que se t'ha acabat la paciència no serveix perquè arribi la resposta.
La resposta només arriba en el moment en què ja no t'importa. En el moment en què preferiries no rebre-la, perquè ja has decidit que no dones més oportunitats al que sigui, que ja n'estàs fins on sigui.
I llavors, quan reps el que volies rebre... aleshores no voldries haver-ho rebut!
dimarts, 29 d’abril del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
11 comentaris:
Sí, és així, sempre reps la resposta quan ja no la vols rebre. Però no et queda ni una engruna de satisfacció per haver-la rebut? No sé, ni una mica.
Bé, no en tinc ni idea si sempre és així, però són les vegades que queden al record, bé, o no. Avui veig que dubto de tot :p
No, Tirai, ni una engruna de satisfacció. A veure, el post es pot malinterpretar. Només era una coseta petita. Un petit pas. Però no, més que alegrar-me, m'ha posat trista, perquè he vist que no m'importa el més mínim, que ja he arribat a aquell punt que la paciència ha dit prou i que no en vull saber res. I no estic emprenyada, sinó que és un semenfotisme (ole, inventada de paraula!)
No ho sé, estic molt cansada. Potser demà ho veig diferent. Però, quan avui ho he vist, hagués preferit més no haver-la rebut. Hagués sigut molt més feliç, jo.
Sempre, sempre i sempre. Suposo que no deixa de ser un dels corol.laris de la llei de murphy
:( i jo que tenia esperances de rebre un mail que porto esperant des de les 3 de la tarda... demà el mataré!!! Amb lo bé que havia començat jo el dia...
Sí, sempre és així.
No sempre és així, però com sempre, ens fixem només amb les coses dolentes i quan rebem les coses a l'hora no els donem importància. Aquesta sensació que expliques és horrible, t'arriba a cansar tant l'espera que al final, ja no en tens gens de ganes. M'ha passat més d'un cop, i amb depèn de què, et venen ganes d'engegar-ho tot a rodar.
Ostres, que difícil, no?
O potser no, si tu tens clar el que vols ja hi tens molt guanyat.
Em sembla que això de que amb fer-ho veure no n'hi ha prou és ben veritat. Que complicats que som de vegades, oi?
curiós, però cert ... salut
Doncs cagum coi amb en Murphy! Ja es podria haver quedat callat!
Laia, tu no ets jo. En mi, això és normal. És el que passa sempre. Però tu no!
Doncs XeXu, no sé si passa sempre, però ara mateix no se m'acudeix cap ocasió en què no m'hagi passat. Potser no tan bèstia com aquest cop, però em venen al cap uns quants casos de la mateixa situació. Ja fa temps que he entès que el problema era meu :-( I no, no m'han entrat ganes d'engegar-ho tot a rodar: ho he engegat a rodar, directament. Estic farta de la puta sensació aquesta de sempre esperar per res.
Difícil, gripaublau? El què? I no, no som complicats. Estic farta d'aquesta sensació, i estic farta d'intentar anar darrere la gent. I el dia que els engego, llavors ho troben a faltar i llavors em venen a darrere a mi. El que no saben és que la meva paciència té un límit, i en el moment en què jo engego a algú, és que ja he aguantat molt, i ja no hi ha marxa enrere.
Buf... Ho sento pels comentaris bordes. No és un bon dia, i estic cansadíssima. Avui millor no faig cap post, o despotricaria massa, i llavors em sabria greu.
Tot i així, tot i ser els comentaris bordes, hi ha molt de cert en tots ells...
I llavors que fas???, doncs jo, si la resposta que m'habine de donar es bona per mi paso de tot i em quedo amb la resposta, en canvi si no es la que volies em faig la longui i com si no haguès sentit res :-P
Bon pont bonica!!!!
doncs a mi m'ha passat just el contrari.. rebo una resposta positiva que no esperava, i al cap d'unes hores la que no volia rebre, xooooffff!!
però en general, es compleix la llei que descrius :)
Jo Mateixa, és més complicat que això. Hagués sigut bona un dia abans, però aquell dia ja no ho era. Bé, sí que era bona, però... però ja no m'importava.
Francesc, et semblarà idiota, però això és el que vaig rebre: una resposta positiva que no esperava.
Publica un comentari a l'entrada