... ara mateix porto uns pantalons que l'estiu passat vaig deixar a l'armari perquè no em podia cordar (ejem).
I no semblo un botifarró!
I ara mateix, amb permís de la Tarambana, em sento la noia més mona en uns quants quilòmetres a la rodona (jo he dit això?????????????????)
I me'n vaig a passejar-ho, perquè així de mona no em quedaré a casa, no? Però no he resistit la temptació de venir i dir-ho :-)
dissabte, 5 d’abril del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Digues que sí! Mona mona :-)
Home, després de llegir més avall que no t'agrada la primavera, a veure si ara resultarà que et senta bé! Me n'alegro, a lluir, és clar!
Sí, Tirai, mona mona :-) Puc dir que demà també m'agradaria anar mona mona?
XeXu, el que em senta bé no és la primavera. El que em senta bé són els dissabtes al matí!!!
Ooooh! És clar que si! Està molt bé que et sentis molt mona! A gaudir-ne. A més, saps que quan una es troba mona, els del seu voltant també li troben més...Resumint, la clau que està en agradar-se a un mateix i lo demés són tonteries!!
Segur que tens raó, amb això del voltant, Boira! Jo avui em sentia guapa... i m'ho han dit :-)
Publica un comentari a l'entrada