O el capítol final (espero) de la història del peu.
Es veu que tinc una malformació congènita del peu. Fins aquí hi arribo. Es veia a les radiografies, i he sigut capaç de veure-ho (bien!)
Es veu que aquesta malformació té un nom (així que suposo que no és tan estranya), però sóc incapaç de recordar-lo. Quan l'ha dit el metge, sonava molt tècnic, però sóc incapaç de reproduir el que ha dit.
Es veu que el mal que tinc al peu és degut a aquesta malformació.
Es veu que els dos dits de taló que portava avui no eren suficients, i que hauré d'anar la resta de la meva vida amb un taló una mica més alt, si no vull que la lesió es torni a produir (o que es produeixi alguna lesió una mica més forta).
Es veu que puc tornar a córrer (ara no, és clar!) sempre i quan ho faci sobre terreny suau. S'ha acabat anar a córrer per carretera, com feia fins ara.
Es veu que no puc tornar a fer una cosa que m'agradava: steps. I que millor que no salti gaire...
Es veu que em passa tot això... i sóc incapaç de recordar el nom que té!
dijous, 15 de novembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
11 comentaris:
Quina ràbia fa quan no pots recordar un nom!
Una pregunta, hauràs de córrer amb sabates de taló?
Sap greu això que no puguis córrer per carretera, fer steps o saltar gaire, però si no fent-ho deixa de fer-te mal el peu, mira, ja ho saps
I tornar-ho a preguntar? els metges ja saben que aquests noms són difícils de recordar... així és que no crec que quedis gaire malament si ho demanes altre cop, no?
Em sap greu el que expliques, però pensa que ara ja saps el que tens (malgrat no saber-ne el nom) i saps el que has de fer perquè no es torni a repetir la lesió... així és que ja tens molt de guanyat!
Ara et tornaràs tota una senyoreta amb les sabates de taló per tot arreu!!! hahahaha... és broma, perdona...
una abraçada i moooolts ànims!!!
Bueno dona, ja veuràs com et recordaràs quant menys t'ho esperis.
Espero que el peuet vagi millor, pren-t'ho amb calma si et plau, i fes cas dels metges (encara que cadascun d'ells dgui una cosa diferent, son metges i s'ha suposa que en saben, no??).
Un petonas ben dolcet bonica!!!!!!
I tant, Isolta! Quina ràbia!!! Sobretot perquè vaig estar mirant per internet, i no ho trobava...
No, no hauré de córrer amb sabates de taló. Ara em tornaré "pija", i hauré de córrer amb sabates d'aquestes amb càmera d'aire...
iruNa, és que amb una mica de sort no tornaré al metge. Si d'aquí a un parell de setmanes encara em fa mal, llavors m'he de fer un tractament llarg i tediós. I en aquest cas, he de tornar al metge. Si no em fa mal, llavors no hi he de tornar. Quasi que prefereixo quedar-me sense saber com es diu...
Jaja! Ahir una dona em va dir: "Talons? Tu? I ja en saps, de caminar amb talons? Perquè diria que no en deus haver portat mai gaires..." Per sort, amb 3-4 centímetres de taló groixut en faig prou.
Jo Mateixa, no crec que ho recordi, però em sembla que tant em fa. Total, dic quin és el problema amb l'ós, i la gent del carrer ho entendrà més que el nom tècnic, i els metges m'entendran igualment.
Bé, almenys ja s'ha arribat a un diagnòstic, ja és alguna cosa. No són bones notícies, però almenys podràs actuar en conseqüència, i intentar posar-hi remei, el millor que puguis. Pel que sembla, una mica d'esport si que podràs fer, oi? doncs ja està bé, esperem que sigui aviat. Ànims!
Encara que no sàpiguis el nom, sempre és una bona notícia saber el que tens, i mira, si amb anant amb cura i uns talons més alts no és repeteix el problema, doncs fantàstic.
Molts petons.
Ei, XeXu, que tampoc és res greu. El meu pare segurament hagi viscut tota la vida amb això mateix (a part de ser hereditari, té el peu molt prim de la part del taló i més ample de la part de davant, que és com es veu "externament") i ha corregut i mai li ha passat res. Només que he de vigilar a no portar sabates planes, per no forçar. I a no forçar-lo massa fent salts o esports d'impacte al taló.
Sí, Boira, la bona notícia és saber d'on ve. Perquè ara ja sé què he de fer perquè no em torni a passar. Quan m'hagi curat, és clar... I, com diu ma mare, tot el que es pugui arreglar portant talons, o bambes amb càmera, benvingut sigui!
Si és que tot ho fan en codi! No veus que també tenen una lletra... Que complicat que és l'argot de la medicina!
Me n'alegro que poc a poc les coses es vagin solucionant... Una abraçada!
Bé, sí, de la lletra millor no parlar-ne... ;-)
Que potser es l'espolo calcani?
Mirat la foto es aixo?
http://www.heelpainvideo.com/images/heel_spur_image.jpg
un amic
No, no és l'espoló.
A la radiografia es veu el peu des de dalt. Algun dia potser la poso, a veure si algú és capaç de veure què hi tinc, als peus :-)
Publica un comentari a l'entrada