Sempre dormo sense mitjons, però aquests dies em va bé una mica d'escalfor addicional al peu. Així que, abans d'anar a dormir, em poso un mitjó al peu (i a l'altre no, però en fi).
Ahir al vespre vaig anar a dormir, tan tranquil.la, i em vaig adormir amb el mitjó encara posat al peu.
Aquest matí em desperto. Amb la mà toco un objecte no identificat. Encara amb el llum apagat, m'adono que és el mitjó. El que vindria a ser normal: durant la nit m'he mogut, el mitjó m'ha caigut del peu, i s'ha quedat al mig del llit.
La pregunta és: com ha arribat el mitjó des de la part baixa del llit, on hi ha els meus peus, a la capçalera, de forma que quan l'he trobat estava més amunt que el meu cap?
divendres, 2 de novembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
12 comentaris:
Ja,ja,ja!!! tu ets pitjor que jo!! això significa que ets un belluguet i que no pares quieta mentre dorms, no et despertes molt cansada? tranquil·la que a mi també em passen coses d'aquestes, com despertar-me i trobar la funda nòrdica girada del revés... ;)
No vull ni pensar què passaria si tu i jo mai dormíssim al mateix llit!!! jaja
Ei! Haurem d'avisar als del FBI perquè investiguin aquest misteri ;-) M'has fet riure, noia!
Dona, quins moviments més estranys, no trobes? Aquest mitjó si que ha fet feina aquesta nit, l'has anat empenyent fins el cap. O això, o que ja toca canviar-lo, que camina sol... és conya!!
Ei, que aquí la iruNa et fa proposicions, què és això!? Ja vol dormir al mateix llit que tu!!
Sí, iruNa, tens raó. Em moc moltíssim, a la nit. Com una nena petita :-)
M'alegro d'haver-te fet riure, Tirai. No vegis com he rigut jo! :-)
XeXu, no sé si són moviments estranys. Jo no me n'entero! I el mitjó me'l vaig posar net ahir al vespre, eh!!!
jajaj També m'han passat coses semblants! Ara ja no dormo ni amb mitjons ni amb els pantalons del pijama, em molesten! però abans també em trobava els mitjons desperdigats pel llit!
És que em moc sense enterar-me i sempre m'acabo destapant, com els nens petits!
Tinc una teoria pel teu mitjó: se t'ha tret sol, tenies fred i llavors l'has buscat dormida per posar-te'l i allà s'ha quedat...o això o és que té vida pròpia, però com ja has dit que era net...jajaja
A veure que passa amb ell aquesta nit!
El que passi aquesta nit serà amb un altre mitjó :-)
No ho sé, segurament li vaig posar jo mateixa, però... és que no m'ho sé imaginar!!!
Segurament vas donar un quart de volta i el mitjó llavors va sortir del teu peu, i després vas tornar a la teva posició i al no estar còmoda et vas continuar movent,i amb un gest amb la mà vas estirar el llençol amunt i vas agafar el mitjó sense voler i te'l vas posar a la capçalera...
O et vas girar 180 graus, el mitjó ha sortit i vas tornar a girar 180 graus més (no és impossible, jo ho feia!)
O tens un mitjó amb vida nocturna pròpia (això ja és més preocupant...)
O... no tinc més teories!
Ja ho sé! pregunta-li! (només en el cas que tinguis un mitjó del tipus 3...)
Millor... no em facis cas!
no t'amoïnis ... els mitjons tenen vida pròpia ... salut
Jaja, molt bona, Laia!!! És una teoria.
Ja ho veig que tenen vida pròpia, mossèn!
El que m'estranya és que no t'hagués passat abans. Jo perdo de tot dins el llit, i ja estic acostumada a trobar engrunes entre la reguera del pit, mitjons entortolligats, llençols fora del peu del llit... Tranquil.la, és l'evolició normal dels cansats...
Bona. Aquest és un dels grans misteris de la humanitat i per moltes voltes que li donem segur que no en treuren l'entrellat. Penso que és millor que continuï el misteri de la nit.
Sí que m'havia passat abans, zel. Però mira, aquest cop em va fer gràcia explicar-ho :-)
Exacte, Jesús. Però no deixa de fer gràcia :-)
Publica un comentari a l'entrada