La primera part es troba aquí.
- Per fi has deixat de cridar? Marc? On ets? Marc? MAAAAAAAAARC!!!!!!!!!!!!!
- Ostia!! Però què collo... què és això?! Marta... Martaaa!!!!!
-
- Però, però... què fan aquesta gent disfrassada de cavernícoles? Marta, això ja no té cap mena de gràcia, de veritat! Marta, torna!!!
- D'acord, Marc, no cal que em facis patir, ja et torno a buscar. Coi, que tampoc m'he passat tant.
- On em porteu??????? Eh, que jo no sóc cap animal, eh! La brometa està bé, però no em poseu a l'olla, eh! Va, Marta, que ja ho he entès. Vinga surt. Marta!
-
- Sí, em voleu portar allà on hi ha les pintures. Que ja les he vist quan veníem. Sí, eren... cony, abans n'hi havia moltes més! On són les altres? És un altre lloc?
- Marc, ara ja em fas patir, eh! Surt d'una vegada!
- Maaaaaaaarta!!!!!!!! On som? I què fa aquest cavernícola amb un garrot? Marta?
- Marc, Marc, estàs bé?
- Sí, eh, d'això, molt bones les disfresses de cavernícoles.
- Eh?
- Sí, els cavernícoles que m'han agafat i se m'han emportat i...
- Marc, t'has donat un cop amb aquell tros de roca.
- No, ha sigut un cavernícola amb un garrot, que...
- D'acord, Marc. Anem a veure un metge.
- Que no, que he anat al passat a través d'una escletxa del temps i llavors hi havia cavernícoles, i les pintures estaven a mig fer i...
- Que sí, Marc, que sí...
- No em creus, veritat?
- Em creuries tu a mi si et vingués amb aquesta història?
divendres, 16 de novembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
5 comentaris:
Ostres Lluna!!!!! és genial!! hahahaha... moltíssimes gràcies per l'esforç, per seguir-me la proposta i per fer-ho taaaant ràpid!! m'he quedat gratament sorpresa, tant pel relat (que m'ha agradat molt) com per la teva resposta a la meva proposta... saps que ets la primera??? a veure si més gent s'anima!!!
una abraçada molt forta!!
Com no, Lluna, portant la història a temes dels teus! Una escletxa en el temps? Molt ben pensat, una gran continuació! Però per quan un relat sencer?? Jo en vull un!! Segur que seria l'hòstia! Vinga, que encara hi ha temps!
Dona, jo avui ja he arribat a creure-m'ho tot. Em penso que m'han abduit.
Ei! Mooolt bo! Però et diré el mateix que et diu el Xexu, a veure si ens l'escrius un de sencer!
Gràcies, iruNa! Jaja, és que no podia evitar la temptació de fer una espècie de viatge en el temps :-)
És clar, XeXu, què volies? Normalment escrivim les coses que més ens agraden, o que més ens criden l'atenció, no? No em veig inventant-me històries diferents (bé, sí, però és que aquesta era tan evident que havia de tenir una escletxa en el temps...)
Zel, de veritat t'ho vas creure? ;-)
Gràcies, Boira.
XeXu, Boira, no m'estresseu! Que avui ja he fet dos posts en un, i resumint. No dic que no ho faci, però avui ja tenia prou feina amb el post d'avui!!!
Publica un comentari a l'entrada