Fa uns dies vaig descobrir un blog molt interessant. És un blog que parla de coses que tenen a veure amb la meva feina. Sí, llegeixo blogs relacionats amb la meva feina. De fet, diria que en llegeixo més de relacionats amb la meva feina que de personals. I ho faig perquè vull. Senyal de que m'agrada la meva feina.
Doncs fa uns dies entro a un blog d'aquests i veig l'enllaç a un altre blog. Llegeixo el post i em dic a mi mateixa: "Aquest tio és molt bo!" Només n'he llegit un post, però busco l'enllaç a l'rss i el poso al meu lector.
Durant una setmana, vaig llegint el que va escrivint. I tot em sembla molt bo. "Aquest tio és molt bo!", em vaig repetint.
No torno a entrar al blog fins avui. Clico i veig el blog. El blog d'aquest tio tan bo. I, de cop, veig el perfil. Amb el seu nom real. Isabel.
Somric, i em pregunto com em pot haver passat a mi. A mi, que sempre em queixo. A mi, que qui no em coneix (i no m'ha vist) es pensa que sóc de l'altre gènere, sobretot quan el meu nom surt amb l'inicial del nom i el cognom. A mi, la que sempre es revel.la i diu que no hi ha dret, que està farta que la prenguin per un noi, i que per estar en aquest món no té per què ser un noi.
Però, és clar, jo també he caigut en el mateix error. Per què algú que té un blog relacionat amb coses de la meva feina ja dono per descomptat que és un noi? Perquè si jo fos ella i algú em tractés de noi, m'enfadaria...
divendres, 9 de novembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
8 comentaris:
Mai no diguis "d'aquesta aigua no en beuré" perquè... patapam!! la vida és així de curiosa i de irònica a vegades! jeje
Jo fa poquet que et segueixo i encara m'estic construint a la Lluna a partir dels bocinets que extrec dels teus posts... per tant encara no sé de què treballes i no puc opinar si en la teva feina és més fàcil que hi hagi homes o dones. Però sí et diré que a vegades passen aquestes coses, es dona per suposat que els homes són millors... i quan veus alguna cosa bona el pensament automàtic és pensar: és un home. Però NO!! les dones podem fer coses mooooolt bones també eh?! i no em vull posar en plan feminista perquè tampoc caldria... però és que, em toquen la fibra aquestes coses!
bé, ja callo... una abraçada!
jo soc un noi, bé .... crec ... un moment ... sí, soc un noi ... al menys la mare naturalesa així m'ha moldejat ... i també treballo en el mateix camp que vos ... i és ... sí, aquest ... salut
Voldria tenir una feina amb majoria d'homes, ho dic en sèrio ;-)
Em sembla que ningú es lliura dels prejudicis. És un post molt interessant! Bé, entra dins del meu camp, per això, m'interessa
Bé, potser això t'ajudarà a entendre una mica més a la gent que es confon amb tu, no sé per què però tenim arrelades algunes costums masclistes, i encara tendim a pensar d'algunes maneres que ens porten a discriminar a les dones. Em pregunto quan canviarà tot això, ja seria hora, oi?
No cal que ho juris, que la vida és irònica, iruNa. Se'm va quedar una cara de tonta... I et pots posar en plan feminista tants cops com vulguis. De fet, aquest discurs jo l'he fet servir tantes vegades... i llavors sóc la primera de caure-hi :-(
Home, mossèn, és que no em referia precisament a aquest camp que... diria que és més femení que masculí!
Isolta, jo també t'ho dic en sèrio: jo NO vull tenir una feina amb majoria de dones. Quantes menys, millor. I ho dic en sèrio. I sí, el problema és aquest: que tots tenim prejudicis i jo vaig donar per sentat que, si publicava a internet i era tan bo... En fi, que en mi, això no té perdó!
Ho sé, XeXu, ho sé. De fet, he acabat comprenent a la gent que es confon amb mi, però no sense queixar-me... I sí, espero que això canvi ben aviat!
vaja, ara m'acaben de crèixer uns bonics pits !!! ... ho veieu com sí ... salut
Jajajaja, que bo i que bo el comentari d'en Mossèn, jejejeje.
A mi m'ha passat algun cop que he confos a blocaires de sexe per que el que escribiem doncs com que no em quadraba gaire amb el sexe que creia que eren, es el que te internet i els blocs, no??
Com va el peuet??
Petonets dolça!!!!!
Sí, mossèn, sí... És que no es pot saber mai.
Sí, ja passa Jo Mateixa. El peu? Buf... millor no hi penso!
Publica un comentari a l'entrada