Xuleria

Hi ha una cosa que no suporto de la gent: la xuleria.



Puc soportar altres coses que en principi per l'altra gent són pitjors, però una persona xula em posa dels nervis.



Avui he tingut una mala situació amb una persona xula. Em pensava que era amiga meva. Solíem parlar sense cap problema, mai havia estat xula amb mi... fins avui.



Avui jo no tenia un bon dia. Hi ha dies que tens més ganes de fer coses i altres dies que no tant. Hi ha dies en què et menjaries el món i dies en els que el món se't menja a tu. Per mi, avui era un dia del segon tipus.



Fa uns dies ja vaig dir que no m'agradava competir, i menys contra "amigues" meves. Avui m'ha tocat, i entre que tenia el dia tonto i que jugava amb una amiga, doncs no tenia massa ganes de jugar. Així que ho he fet fatal. Sóc capaç de fer-ho molt millor quan tinc un bon dia o encara que sigui un dia normal, però quan tinc un mal dia, sóc incapaç de fer les coses bé.



Total, que la persona que mai havia vist xulejar m'ha guanyat. No seria cap problema per mi, jo perdo més sovint del que voldria, però el problema ha estat en què quan ha començat a veure que em guanyaria, s'ha començat a xulejar i a fer gestos de despreci cap a mi. Un cop acabades de jugar, ha continuat xulejant-se (i no, no ho feia en broma).



En fi, que ara em sento encara més malament que quan he començat a competir: estic més cansada (l'esport ja ho provoca, això!), estic enfadada amb mi per haver-ho fet tan malament, estic enfadada amb el meu entrenador perquè m'ha fotut una bronca de les bones (quan fa molts anys que em coneix i ja sap que el dia que tinc el dia tonto no hi ha res a fer) i, sobretot, estic enfadada amb la meva "amiga", la xula.