Fa uns anys, la gent de per aquí amb criatures petites, a vegades els diumenges a la tarda, o els dissabtes, o quan fos, se n'anava fins a l'aeroport, a veure avions.
Això era abans de que aparegués el senyor Ryanair, i abans de que l'aparcament fos de pagament, i abans...
En aquella època es veia enlairar-se o aterrar un avió cada molta estona, però hi havia espai, els nens corrien, i quan veien un avió, es posaven molt contents.
Ara d'avions se'n veuen. Però... o pagues pàrquing, o et quedes molt lluny... o hi vas amb algú que sap on va.
Avui he vist uns quants avions. Però un... un m'ha cridat l'atenció.
Anava a enlairar-se. Ha agafat velocitat. Estava a la pista i l'he vist agafar velocitat com tots els altres.
Abans que jo me n'adonés, algú m'ha dit: "Està frenant!" i llavors ho he vist.
L'avió ha frenat. Li ha costat, però ha frenat. Ha donat mitja volta. Ha recorregut la pista en sentit contrari... i al moment s'ha tornat a posar en posició per enlairar-se.
I ha tornat a agafar la pista, ha tornat a agafar velocitat, i aquest cop sí, aquest cop s'ha enlairat.
I jo he pensat en veu alta.
Quina por, no? Quina por trobar-te en un avió, anar a enlairar-te, i veure com l'avió frena. Veure com dóna mitja volta. I veure com, sense fer cap tipus de reparació, l'avió torna a intentar enlairar-se.
Només de pensar-hi... quina por!
divendres, 6 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Quina angoixa! Espero que l'aterratge anés millor!
Metàfora? No la pillo, però diria que aquí hi ha una metàfora. Ha de fer por estar en un avió i trobar-te amb alguna cosa així, però segur que hauria sigut molt pitjor si s'hagués enlairat sense seguretat... "Si t'equivoques, torna a començar"
Agnès, jo no sé com va anar l'aterratge, ni tan sols on anava aquell avió. Jo només el vaig veure intentant enlairar-se.
No, Tirai, no és cap metàfora. Simplement, el que vaig veure. Però m'agrada això de que si t'equivoques, torna a començar.
Menys mal que no hi ha cap metàfora, perquè jo no l'hagués pillat! Això dels avions és un "quiero i no puedo" fa respecte però d'altra banda amb lo viatgera que sóc jo...
un avió frenant en enlairar-se??? bufff ... jo agafo al pilot i li demano de baixar
Home, Tarambana, no podem tenir por de tot, i al cap i a la fi, els avions és el mitjà de transport més segur. Però no deixa que...
Òscar, jo també...
Publica un comentari a l'entrada