Lucecita (2)

Ahir em va venir al cap l'últim post que vaig escriure abans de conéixer-te. Lucecita. I ja fa dos mesos! Dos mesos en els que he escrit 12 posts, cosa que deu ser un rècord negatiu en la meva producció postística (sí, la paraula no existeix, i què?)

Ahir et vaig dir que pobre de tu que em diguessis Llumeta. I llavors vaig pensar en la Lucecita. En el dia que vaig escriure aquell post. En que pensava que em sabia greu que ja ningú més em digués Lucecita. I que volia trobar algú a qui deixés dir-me, encara que fos, Llumeta.

I al dia següent vas aparèixer.

I aquí estem. I sense que t'hagi parlat d'aquest raconet, m'has dit Llum. Potser no n'has sigut conscient del tot, però m'has dit Llum. I m'has dit Groga. Del Groga sí que n'has sigut conscient.

I jo he anat passant per aquí a estonetes. Sense voler escriure sobre tu, perquè no em sembla bé, i tot i així escrivint-ne.

Però jo venia a parlar de la Lucecita. O de la Llumeta.

Recordo. Ho recordo perfectament. Recordo perfectament què volia dir quan vaig escriure aquell post. Recordo el que volia dir i que només es llegia entre línies. Sí, ho recordo perfectament.

També recordo el principi d'any. No vaig fer cap promesa. No vaig fer cap propòsit. No...

Vaig canviar de mòbil. I vaig tenir la mateixa sensació que amb la Lucecita. Vaig escollir 3 cançons. Una per quan em truquessin des de casa. Una altra per les trucades normals. I l'altra es va quedar esperant... Tot i que, de fet, ara porto el mòbil sempre en silenci, només en vibració.

Vaig llençar un munt de coses de l'armari. I també vaig tenir la mateixa sensació que amb la Lucecita.

I em vaig sentir mala persona, i vaig demanar als Reis no sentir-me'n més. Vaig deixar enrere el que em feia sentir mala persona, cosa que em va fer sentir mala persona. Però altre cop vaig tenir la mateixa sensació que amb la Lucecita.

Jo ho escrivia, però entre línies pensava en una altra cosa.

I vaig escriure el post de la Lucecita.

I vas aparèixer al dia següent.