Quants anys feia que no menjava una galeta príncipe? Si ni em recordava que existissin! Les galetes príncipe! Mmmm...
Anys! Feia molts anys! Moltíssims!
Mmmm... Jo sóc la que dic que el dolç no em crida l'atenció? La que no es pot resistir a un salat, però que els dolços no em diuen res?
Qui sóc?
Em sap greu. Eren les teves postres. Teves.
Has obert el paquetet de paper de plata.
Oooooooooooooohhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!!
Galetes príncipe!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ho he dit?
O només ho he pensat?
Són noves, amb doble de xocolata, crec que has dit. O alguna cosa semblant.
No sabia ni que existissin.
Meitat per tu, meitat per mi.
Ostres, em sap greu.
Ostres, quant de temps sense menjar príncipe!
Viure una mica, en deies. Sí. Petites alegries.
Com 3 galetes príncipe compartides.
dimecres, 11 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Oh! També vull unes principe compartides! O el que sigui! :-)
doncs estan ben bones, compartides o no !! Aps... i les Pin's (s'escriu així??) també també.
Mmmm... si dic que m'agrada la xocolata i extrapolant, tot allò que en porta, és com si no digués res. Però el regust de compartir les fa més bones... serà que hi posem ingredients especials ;)
Tirai, no et queixis! Que tu també pots compartir coses!
Sí, Carquinyol, estan ben bones!
Segur que sí, Laia. M'ha agradat això dels ingredients especials :-D
Ni punt de comparació, les Principe son les millors, ni Oreos ni punyetes, mmmm, que bonesssssss :-D
Petonets bonica!!!!!
Sí, les príncipe estan boníssimes :-D I més si són compartides!
Publica un comentari a l'entrada