Entro al gimnàs i ja me'n vaig directa a la bici. Sí, a la bici. Sí, jo que vaig dir que no faria bici en un gimnàs, que la bici era per anar pel carrer.
Però, no ens enganyem, la bici és l'única cosa que el peu em permet, i encara si no forço massa. I com que no vull passar-me més mesos sense fer res, amb les conseqüències que té, doncs faig bici. Quin remei.
De cop, veig una dona. La cara em sona. De què em sona la cara?
Llavors me'n recordo. No l'havia vist mai al natural, però he vist la seva cara en cartells publicitaris uns quants cops, quan s'acosten eleccions. Sé quina cara fa i no em costa saber que és ella.
No li dic res. Ella no em coneix. Ella no em pot conéixer. Per què m'hauria de conéixer? No ens hem vist mai, i si jo la conec és perquè he vist la seva cara penjada.
Me n'oblido. Fins que una estona més tard, quan vaig a pentinar-me, se m'acosta i em diu hola.
No, no només em diu hola. Em diu pel nom.
I jo me la miro i em pregunto de què em coneix. Me la miro i penso que me l'imaginava més alta, i quan penso això, m'adono que no havíem parlat mai.
No és fins una estona més tard que m'adono que, malgrat no haver coincidit mai, em coneix. I em coneix pel nom.
I no sé per què, em fa il.lusió. Em pregunto de què em deu conéixer. Vés a saber. Deu haver vist alguna foto meva en algun lloc. O qui sap.
Però, no sé, que algú així em conegués sense haver coincidit mai, m'ha fet pujar l'ego. I això no és massa fàcil :-)
PD: Quatre.
divendres, 1 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
8 comentaris:
ostres quina sort que tens, si a mi em saludés algú que no em conegués de res el que faria seria pujar-me les paranoies... (Per cert, ja sé qui és: et codejes amb les altes espeferes gironines, eh?)
Dona, per la mateixa regla de tres, si no havíeu coincidit mai, també li pot pujar l'ego a ella perquè tu la coneguis pel nom. Ja ho sé, ja ho sé, que em diràs que no és el mateix, i que si ella té un càrrec públic (o intenta tenir-lo) és normal que tu la coneguis, i gens habitual que ella et conegui a tu, però mira, potser és una persona que es posa bé en el seu paper, i s'ha estudiat les maneres d'actuar davant de certa gent que es trobi. Potser és que ets algú, i encara no ho saps...
Curiós... Hi ha dues opcions:
1a Pot ser una arma elctoral? O que algú parli de tu? Aquesta opció no és massa recomanable a vegades.
2a que l'atzar l'hagi afavorit o bé que siguis coneguda...
Mmmmm. Massa estrany. Alguna cosa vol. Malfiat que soc de mena, però es que sempre acaben volent alguna cosa!
ostres, ostres, ostres! Caram! Res, d'alguna cosa et deu conèixer, deus ser més coneguda del que creus!
Ostres, al final entre tots em fareu agafar paranoies. Que no, que no hi vaig veure res estrany. Només algú que em pensava que no em coneixia que em venia a saludar.
Clara, em sembla que t'equivoques de persona.
Home, XeXu, és molt diferent. Imagina't, jo què sé, que fos la Mayol, per dir algú de Barcelona. Seria molt normal que jo la conegués i ella a mi no, no? Jo crec que sí, que va venir a saludar perquè és política. O potser no. Les seves eleccions són molt lluny encara.
Alasanid, no crec que sigui una arma electoral. Com deia en XeXu, intenta tenir un càrrec públic, però només ho ha intentat, fins ara. I, pel que fa a mi, no cal que em convenci: el meu vot l'ha tingut sempre. La llista a la que es presentava sempre m'ha semblat molt més bona que les demés, i per tant sempre l'he votat. Hi ha l'opció de que em conegui a través dels seus fills, però és una opció molt remota.
No ho sé, Dan. Jo potser és que sóc poc malfiada, però no hi vaig veure res de polític en la conversa. Ara acabo de buscar per curiositat i jo surto a més pàgines d'internet que ella :-) Ella col.labora en una revista on em van fer una entrevista de 4 o 5 pàgines, amb fotos. Mmmm... podríem dir que ella també em deuria conéixer de veure fotos meves :-)
Sí, Tirai, suposo que ella em coneix com jo a ella: les dues som "conegudes" per la zona. Buf... Això de ser coneguda per la zona em fa una mica de canguelis... Almenys aquest cop algú m'ha saludat i he sabut qui era...
Si sabeu qui sou mútuament no passa res! Però que et saludin pel nom i no saber qui és aquella persona a mi sí que no m'agrada... M'agafen paranoies! :P
Per cert, se m'havien quedat dos posts endarrerits, però de tots els que he llegit he clicat al link del compte enrere i he llegit tots els textos enllaçats eh! Ha! :D
Laia, això de que em saludin i no saber qui és... buf, em passa moltes vegades. Al final ja no sé si és que sóc jo, que sóc una despistada!
Ah, i gràcies per llegir els PD! :-)
Publica un comentari a l'entrada