M'assec a la butaca, amb el portàtil a la falda. Ahir no ho vaig fer en tot el dia, i avui...
Tinc molta son i són quarts de quatre de la tarda. Però estic contenta, i suposo que això és el que compta.
El peu em fa un mal horrible, però he decidit que tornaré a anar al metge, això no pot continuar així.
Tinc aquella sensació de quan has acabat de fer un munt de coses, aquella sensació de descans. Tot i que sé que en falten moltes per acabar, ara em poso a respirar. He d'acabar unes coses abans de dilluns, però ho faré demà, i després tindré el diumenge per respirar.
Tinc el cap fet un embolic, i suposo que ara seria una bona estona per pensar. Però el cap està tan cansat, que diu que ja pensarà demà. Suposo que això és bo i dolent a la vegada. D'una banda, no pensar en el meu cas és bo, però de l'altra...
I m'adono que no estic nerviosa. La setmana que ve he de conèixer al que podríem anomenar "el meu aprenent". O sigui, que el meu jefe me l'envia perquè jo en sigui la jefa. Ein? D'això se'n diu... bé, jo en dic alguna cosa, però tampoc quedaria massa bé dir-ho. Com puc tenir jo un aprenent? Mare meva!
Ara toca agafar aire. Molt d'aire. La setmana que ve s'assemblarà molt a aquesta. Però... me n'alegro!
Ah, sí, una pregunta per nota: què tenen en comú Kiev, Praga i Riga? Espero una resposta positiva d'aquí a poc... :-)
divendres, 29 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
8 comentaris:
Bon cap de setmana!!
Un viatge per les Repúbliques Báltiques??
respira, doncs, i fes-ho amb força... que els divendres són per pensar en dissabtes i no pas en dilluns :)
(a mi aquesta setmana m'ha tornat a fer mal el peu... curiós, oi? també aniré al metge. espero que ens vagi bé)
Bon cap de setmana a tu també, Francesc! Ui... no ben bé, però t'hi acostes :-) Tot i que suposo que no era massa difícil.
aina, pot ser que sigui el temps, el culpable d'això del peu? I d'acord, ara ja penso en dissabte :-)
Doncs me n'alegro que ja hagis pogut acabar tota la feina (o gairebé tota!) I pel poc que en pugui saber de tu, segur que tens moltes coses a ensenyar :-)... i molts disposats a escoltar-te!
Tenen en comú que són capitals de països que han esdevingut independents o escindits en els últims temps. Et serveix? Si no, hauràs de donar més explicacions.
Per què no pots tenir algú al teu càrrec? Algú a qui ensenyar les coses que saps, i que n'aprengui? Te n'acabaràs sortint, n'estic segur.
Mmm... No tota, Laia, no tota. Però unes quantes coses s'han fet :-) I bé, jo no em crec que tingui coses a ensenyar, però s'intentarà...
Tu t'hi allunyes una mica més, XeXu. Explicacions? Al maig, espero. No sé si me n'acabaré sortint, però fa por, això de la persona... Veurem...
Cuida el peu i fes el favor d'anar al metge eh, no siguis tonta i escolta...pel que fa a l'aprenenta, portet be eh, no siguis dolentota amb ella (es ella o ell??)
Jejejejejejejeje.
Petonets!!!!
L'aprenent és ell...
Publica un comentari a l'entrada