... i 1000!

Avui fa precisament 3 anys, 3 mesos i 3 dies que, després d'haver-me passat uns dies mirant blogs d'altra gent, vaig decidir que per què no n'obria un.

No sabia on anava. Encara ara segueixo sense saber on vaig. Escric, escric, escric, i sovint penso que hauria d'haver escrit molt menys.

M'ha fet gràcia esperar fins avui per fer aquest post número 1000. No, de fet no és que m'hagi fet gràcia. És que no volia que fos un post depriment, almenys el 1000 no volia que fos depriment. I aquest parell de dies m'han anat molt bé.

1000? De veritat he escrit 1000 posts? No m'ho puc creure! 1000 posts! Si em sembla que no sé comptar fins a 1000. El que està clar és que no hi he comptat mai, fins a 1000. Segurament hi hagi un munt de números de l'1 al 1000 que no hagi dit mai en veu alta, i que ni tan sols hagi pensat conscientment. Però el post amb aquest número existeix. Se'm fa estrany.

Bé, podria comptar fins a mil, però a número per segon hi estaria més d'un quart d'hora. Em sembla que no val la pena.

1000? Buf!

Per què ens agrada cel.lebrar els números rodons? Encara recordo el dia que vaig cel.lebrar els meus 10000 dies de vida. Queden molts dies fins que pugui tornar a cel.lebrar un nombre de dies rodó, si és que hi arribo!

Des que em vaig adonar que arribaria als 1000 posts em vaig posar a pensar. Vaig pensar en tota la gent que ha anat apareixent i desapareixent. I em va venir una frase al cap. "L'amor se'n va, però ella es queda." Aquests dies he tingut un record per gent que han marxat i que no n'he tornat a saber res. Què se'n deu haver fet de ...? I de ...? És clar que jo també he fet un parell de salts de blog. Però miro enrere i m'agradaria que alguna d'aquestes persones veiés els meus 1000 posts. No, tots 1000 posts no, sinó aquest post, el que fa 1000. 1000? Com he arribat fins aquí?

1190 dies. Surto a post gairebé diari. Em sembla que estic una mica malalta. Una mica massa, vull dir.

Al principi volia ser anònima del tot. Però vaig sortir a la llum (ejem... no tornaré a fer acudits dolents...) He de reconèixer que he conegut cara a cara a cinc blocaires. Sí, cinc. No sé si són pocs o són molts. Només puc dir que, dels cinc, tres van desaparèixer amb una velocitat més o menys ràpida des d'aquell moment. Un 60%... Definitivament, és una gran ajuda per la meva autoconfiança, ja de per sí a dalt de tot...

Ahir vaig anar a parar a un post (a veure qui és el maco que el troba, entre els 1000!) on un anònim (es pot parlar d'anònims en el món blocaire, on molts ho som, més o menys?) es ficava amb mi. Va ser un dia molt dolent. El post era molt depriment. Tenia raó d'escriure allò, no em posaré a dir el perquè. L'anònim em deia que per què era tan infeliç, que si de veritat em feia feliç mostrar tota aquesta infelicitat. El primer que vaig pensar va ser que vaja, el que em faltava per sentir per acabar-me d'animar. Però he de reconèixer que tenia tota la raó del món. Per què hi ha més posts infeliços que feliços? Realment sóc tan infeliç? No, no m'ho vull plantejar.

I a partir de demà o de quan sigui començaré a comptar. 1001, 1002, 1003... I, què? Segueixo com el primer dia, escrivint dia a dia, quan tinc alguna cosa per explicar. O no.

Sé que podria fer el propòsit de semblar més feliç. Però sé que no el compliria.

3 anys, 3 mesos i 3 dies. 1000 posts. Sempre m'ha agradat comptar les coses. No negaré que he factoritzat el 1190. M'ha agradat més la factorització de 1189, però eren 3 anys, 3 mesos i 2 dies... no podia pas ser!

Aquests dies he volgut recordar una mica aquella noia que escrivia fa 3 anys. Però suposo que és una cosa que hagués hagut de fer jo sola. Ara, abans no arribi als 10000, tinc temps :-)

També he pensat que m'agradaria marxar. Marxar i tornar a començar. Un altre lloc, un altre nom. 1000 posts aquí i recomençar en un altre lloc, des de l'1. Des del complet anonimat. Però la gent em reté. A més, a qui vull enganyar? On em puc amagar i que ningú em reconegui? Ja ho vaig intentar un cop i... D'acord, no ho vaig intentar del tot, però gairebé. I...

Tot i així, sovint tinc ganes de deixar aquesta caseta i obrir-ne una altra. Avisant, és clar. Una mica com tenir una joguina nova, un nou lloc.

De fet, fa un parell de dies que tinc una joguina nova. Però em sembla que no ens entendrem pas... Com es pot posar un límit de 140 caràcters? Que no has començat a dir res i ja comença a estar allò de tots colors i no et deixa escriure més!!! No, ara seriosament, crec que això dels 1000 posts m'ha de fer moderar. És més, tenia una cosa pendent, així que m'he de moderar una mica a partir d'ara. Que sinó no hi ha manera! Ja he reduit la lectura, però suposo que hauré de reduir també l'escriptura.

Però això és tot un altre tema. Avui és el post 1000. Encara no em crec que hagi arribat fins aquí. Segur que el blogger està equivocat i en realitat en porto molts menys. Segur. És que... 1000 posts? Mare meva!