El post passat hauria d'haver tingut el PD de dos. Donat l'èxit dels PD, hauria passat del dos, i de l'u (i em sembla que fins i tot del que ve després de l'u). Només que el dos era aquest post.
Potser no sembla un gran post, no.
Potser sembla infantil.
Potser només s'hi veu el conte.
Potser només s'hi veu la conclusió final.
Però no. Aquest post és molt més. Només de llegir-lo m'entra pell de gallina pensant en per què el vaig escriure. És un post especial. Molt especial. Encara que només jo sigui capaç d'apreciar-ho.
I ja només em queda l'u. L'u també està triat pensant el que feia, i el que vol dir l'u.
I, per sort, ja s'han acabat els PD. Almenys durant una bona temporada.
I, ara que ja he arribat a l'u...
dimarts, 5 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
10 comentaris:
Jo et demano disculpes, però no tinc temps de llegir-me'ls, que són molt llargs, i ja sé que a tu t'agradaria, però no hi puc fer res. Això no vol dir que no esperi amb candeletes el que vindrà després de l'u...
Bé, noia. Jo els llegeixo en diagonal. No compta? Clicko i penso quan tingui més temps, me'l llegiré més detingudament. Ara, és curiós, tinc la sensació que tot i ser la mateixa, ja no l'ets ben bé i què vols? A mi m'agrada més la Llum. És normal, és la que "conec" ara. :-) Vinga, a alguna hora els repescaré i faré una llegida. I ara què? Després de l'u?
Doncs jo sí que me'ls he llegit i m'ha agradat, el conte. Realment és gratificant posar-se a pensar i veure que en realitat ho tens tot, que no necessites res... Que ets feliç.
Jo sempre ho faig, això de bufar els dents de lleó!! I no dic abans... sinó ara encara :D
I, ara que has arribat a l'u... ¿que!? Que soc molt simple i si em deixes així no ho pillo!! (Vale. Molts els pots pillar exclusivament tu. Ja ho se)
:-)
Rellegint aquests posts m'he fixat en els links que hi havia. Que pocs en queden d'aquells temps. Com ha canviat la catosfera! (o com es vulgui dir). I tot seguit la pregunta... Que se n'haurà fet d'aquella penya?
XeXu, normalment, quan esperes amb candeletes una cosa, aquesta et deceb. No crec que aquest cas sigui una excepció.
Tirai, suposo que tens raó. Sóc jo, però no sóc exactament jo. Després de l'u hauria de venir el 0, no? I en vindrà més d'un, de 0 :-D
No ho sé, Laia, si ho tinc tot. Però sé que si ara hagués de demanar un desig... tampoc demanaria res. Perquè tot el que desitjo ho vull aconseguir per mi mateixa, no per un cop de sort. És més gratificant. Ah, i jo encara bufo les dents de lleó! I tant que sí!!!
Doncs ara que he arribat a l'u... he d'esperar el dia propici pel zero (o els zeros...) No trigarà massa, però no serà avui. I sí, Dan, quan vaig estar buscant posts, vaig estar mirant jo també. Buf... Jo també em pregunto què se n'ha fet, de tota aquella gent. Però... però d'això ja en parlaré al zero!!!
com els de la NASA a cabo cañaveral ... salut
Ei! He llegit això de les dents de lleó i m'ha fet gràcia perquè ahir, justament, vaig fixar-me que tenia una foto d'una dent de lleó a l'escriptori (no com a fons, sinó que la vaig trobar quan buscava fotos d'un tema). També, les bufo, i tant! Nosaltres en dèiem angelets!
Ara ve quan el maten...
doncs a mi m'intriguen moltíssim tots aquests PD... i aquest retorn a l'estranya... ens ho explicaràs, oi? algun dia ;)
Exacte, mossèn, tot i que ja se m'han acabat els números ;-)
És que és impossible resistir-se a bufar-les, Tirai!
Home, Clara, quan el maten no...
Ui, aina... Sí que ho explicaré, sí. Però no serà avui... Bé, suposo que no podré resistir la temptació i ho diré abans de 12 hores... Però... és una xorrada, eh!
Publica un comentari a l'entrada