La Llum vol fer canvis. Diu que si li reformen de dalt a baix el fora de la seva casa real, també vol reformar de dalt a baix la seva casa virtual. Però, és clar, com que no es surt dels seus colors, encara que canvii la plantilla, sembla que sigui exactament el mateix!
Ai, estic nerviosa! Jo mai he vist unes obres! Què faran? Faran molta fressa? Ai!!!
El porquet groc i jo estem ben espantats. Qui són, els paletes? I què faran? Ai!!!
Però m'espanta més aquella bèstia. Que avui la Llum arriba a casa i se li tira a sobre. Li dóna una mica de menjar i es tanca a la cuina a fer el dinar per la iaia. I quan surt... Hauríeu d'haver vist els salts que feia la bèstia al voltant del dinar de la iaia! L'ha perseguit fins allà, i per poc es menja el dinar de la pobre iaia!
Ai!
Que la Llum m'ha deixat el teclat per fer una crida. I no, no és sobre el color del blog. Que vaja, que ella el veu massa apagat, aquest groc, i hi posaria groc fosforito... Però és clar, tampoc es tracta que la gent fugi de mal d'ulls! Ella hi posaria el groc que té al twitter, però...
Ai, encara no he demanat el que volia. La Llum vol posar-hi una foto meva, però em nego a que hi fiqui el dibuix horrible que va fer.
Ostres, ara que dic dibuix horrible... El dibuix, tot i ser horrible, no el va tirar. El va deixar sota d'uns altres papers i l'altre dia fent endreça, la mama de la Llum va aixecar uns papers i es va posar a riure. Quan la Llum es va girar, la mama de la Llum va començar a dir-li: "mà petita, mà grossa... què és, tot això?" La cara de la Llum va ser un poema...
Em sembla que tant de temps al cantó de la Llum m'he acabat contagiant del seu "divagant". Algú amb una mica de senderi em vol adoptar?
Ai! Que no, Llum, que era broma!!! Com vols que vagi a un altre lloc que estigui millor que en un blog groc i taronja en companyia d'un porquet groc?
Però, ara que no em sent... Que la noia no em deixa sortir mai! No puc escriure mai! Ella sempre xerra i xerra i jo no puc dir res :-( Segur que algú altre em tractaria millor! Segur que els nens de la Tarambana estarien ben contents de que anés amb ells. O no?
Bé, de moment em quedo, que això de les obres em té intrigada...
dissabte, 16 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
6 comentaris:
No marxis Maia, segur que a la LLum, encara que no ho vulgui reconèixer, l'hi faria molta pena que marxesis...coi i a nosaltres també!!!!!
El teu lloc es aqui, amb la Lluna i amb nosaltres, ara que em après a estimar-te no pots pas marxar!!!!!!
:-)
Bentornada Maia. Segur que enlloc estaràs millor que aquí, ni en millor companyia.
Reformes, reformes. Ja ens hem acostumat a aquest color, almenys jo si, i mira, ja és el teu color. Però ara les coses tornen a estar a la dreta. La barra lateral, però segueix sent igual d'original, amb tantes coses aleatòries!
Una estranya llum pot continuar brillant? M'agrada!
Umm... referent a la cirdia Maia, no et puc ajudar sóc una pèssima dibuixant!
A mi el color m'agrada, però això és igual, el bo és poder-te llegir!
A primera vista el groc m'ha fet mal als ulls, però després ja no... en realitat és força neutre, el groc. així està força bé. I la posta de sol també és molt maca!!!
I pel que fa a la teva foto... a veure si després del 22 puc respirar una mica i faig un diseny made-in-laia ... intentaré que sigui el menys macarrònic possible!! :D
I si marxessis... què faria el porquet groc sense tu??? ^^
Jo Mateixa, jo no volia marxar!!! Només era una crítica a la Llum, perquè em deixi sortir més sovint...
XeXu, no t'imagines com el groc i el taronja poden arribar a ser els colors de la Llum. És que... callo, que sinó em pega!
Tirai, la Llum diu que gràcies. I jo et dic que pitjor que la Llum segur que no ets!!!
Moltes gràcies, Zel!
Veus Laia? És el que li deia jo a la Llum. Coi, que fa un blog groc i la gent s'espanta de mal d'ulls quan entra!!!
I, de veritat em faràs un dibuixet? O una figureta de papiroflèxia? Ostres, quin honor!!! I quina il.lusió!!!
Publica un comentari a l'entrada