Si agafo l'edat d'un pare o mare i l'edat del seu fill, i en faig la mitjana, em sortirà un nombre entre 25 i 35. O sigui, que a grans trets, em porto la mateixa diferència d'edat amb qualsevol pare que amb qualsevol fill.
La pregunta és: qui m'adopta? Estic una mica fora de lloc als dos grups. Però, per si algú ho dubtava, m'adopten els pares. Pares i gent que quan era petita eren molt grans. Pares i alguna noia que, quan jo estava a l'adolescència, ella era una "dona gran". O així la veia jo. Més tard he descobert que aquestes "dones grans" tenien vint-i-molts anys. I... i ara sóc jo la dels vint-i-molts anys!
divendres, 21 de desembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
6 comentaris:
Edats? No em parlis d'edats que jo tinc la crisis dels 30 (ja, m'he esperat una mica a tenir-la, però el cas és que la tinc ara)
Jaja! Tranquil.la, que a mi ja m'arribarà.
Buf... Aquests posts escrits en paper se'm fan molt curts. I els dos o tres següents diria que encara ho són més.
Només era una reflexió. De que quan jo tenia 14 o 15 anys veia les noies de vint-i-molts tan grans... I ara veig les noies de 14 o 15 i no se'm passa pel cap que em vegin tan gran. Però quan penso en com les veia jo... em deprimeixo!
Això és ben normal, igual que quan érem canalla a l'escola, i els de vuitè eren molt grans, molt alts i molt forts. I després arribes a vuitè, i et veus un nyicris i et preguntes per què no ets com els de vuitè d'abans. Potser si preguntes als de p4 trobaràs la resposta...
Ai...!!! Qui tingués vint-i-molts...!!!
Hahaha!! és veritat, a mi també em va passar... veia els de l'últim curs com uns gegants i quan jo ja hi era em vaig arribar a plantejar si l'espècie humana s'estava encongint, de tant diferent que em veia jo del que recordava que éren els grans!
Buf! llavors te n'adones que la visió de les coses és totalment subjectiva...
Tens raó, XeXu. Però és que jo no vull ser una "dona gran"!!!
Va, Boira, no serà tant! I, al cap i a la fi, segur que en tens vint-i-molts! Ningú ha dit quants han de ser els molts! :-)
Sí, iruNa, tot és molt objectiu. I ja hi arribaràs algun dia, als vint-i-molts! :-)
Publica un comentari a l'entrada