Entre altres llocs, el dia abans de Nadal vaig anar a parar a una botiga on tenien tarjetetes amb frases. No sé per què, últimament m'he aficionat a les frases. Ja se'm passarà, suposo.
N'hi havia un munt, però avui recordo aquesta:
Avui és el demà pel que paties tant ahir.
La raó que m'ha fet pensar en això no té importància. Bé, per mi té importància, però per la resta de la humanitat, no en té.
El que hagi de passar, passarà. Tant si ho volem com si no. És una mica aquella frase (una altra frase? Ai, mare!) que diu:
Si el teu problema té solució, per què et preocupes? I si no en té, per què et preocupes per buscar-ne una?
D'acord, no és ben bé així, però és igual. L'essència de la frase ja s'entèn. O almenys crec que s'entèn.
Fa dies estava segura que passaria una cosa. I estava contenta per això. Si fins i tot m'havia posat un comptador a la pàgina del google! Anava comptant els dies, hores i minuts que faltaven perquè passés.
Però em vaig voler assegurar que passaria així. Així que m'ho vaig fer venir bé per punxar i assegurar-me que passaria.
Llavors em vaig adonar que la cosa no havia d'haver passat perquè... perquè hi havia coses amb les que no comptava que ho feien impossible.
I que havia ficat la pota, perquè algú es podia sentir malament, perquè l'havien ignorat.
Però llavors ve la part bona. O no.
Resulta que com que jo vaig voler-me assegurar que la cosa passaria així, vaig provocar que algú s'adonés que havia ignorat a algú altre.
I això que he provocat ha fet que allò que jo em pensava que passaria, que em vaig voler assegurar de que passaria i que no havia de passar, ara resulta que passarà, perquè jo ho he embolicat tot, sense saber que ho estava embolicant.
D'acord. Fins i tot jo m'he perdut.
Bé, jo no m'he perdut, però reconec que m'explico fatal.
El demà arriba. I arriba amb el que ha d'arribar. No cal que ens preocupem per les coses. El que hagi de ser, serà. I no cal forçar res. Si una cosa ha de passar, passarà. I ja es cuidarà el destí, les casualitats o les meigas de que succeeixi :-)
I parlo tant de coses bones com de dolentes. El que hagi de passar, passarà. De mentres, deixo una frase (sí, una altra, què passa?) de les que he posat al meu mail. I com que no la recordo en anglès, en faig una traducció cutre. Però l'esperit queda, que és el més important, no?
Viu com si avui fos el teu últim dia, però aprèn com si haguessis de viure 100 anys més.
dissabte, 29 de desembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
12 comentaris:
Si que t'has liat si, i tot i que no se de que parles per que no expliques que es el que has fet que no hauries d'haver fet per que no passes i algu es sentis malament, entenc el que vols dir, l'argument, el nus de l'historia l'entenc...ufffff :-P
T'he dit que enyorava passar per el teu bloc amb l'assiduitat d'abans???, doncs ves tu, si que ho enyoro si, a veure si puc tornar-hi de mica en mica, com abans :-)
Petonets dolça!!!!!!
La veritat és que no he entès res de res Lluna, però una cosa si, les frases que has fica't al post són genials, i m'han donat molt que pensar. Per cert, t'ha quedat molt maco el blog. Aish, ja fa dies que em pregunto com fas que et surtin les frases aleatories!
Petonets i Bon Any.
Tampoc, he entès res de res. Però no puc evitar preguntar-t'ho: tot això té a veure amb portes tancades i obertes o ja no?
Sí que és veritat qeu ,de vegades, si una cosa ha de passar passarà. No sé, de vegades, donem masa importància a detalls que no en tenen
doncs si el que hagi de passar passarà, no cal patir. i als problemes bona cara, ;)i solucions ràpidas. jo tb dic i ho penso k:tot té solució en aquesta vida. menys la mort!
besets!
Jaja, Jo Mateixa! És que no sé com m'ho faig que sempre m'embolico. I sempre fico la pota. Però aquest cop estic contenta, perquè la meva ficada de pota ha servit per una cosa bona. Per més d'una. La principal, suposo, és que es solucionessin uns malsentesos que tenien dues persones. I m'alegro de que sigui culpa meva.
Boira, és que quan jo vull amagar les coses... les amago! :-P Ara t'envio un mail amb això de la frase.
Tirai, això NO té a veure gens ni mica amb portes tancades. Si de cas, té a veure amb iogurts. I suposo que té a veure amb els diumenges. Però de cap manera té a veure amb portes tancades! Quan avui he vist la meva ficada de pota, em volia donar de caps a la paret. Ara estic contenta d'haver ficat la pota. Això sí, et dóno tota la raó amb això de la importància a coses que no en tenen. Però, segurament, la meva ficada de pota no té cap importància i... també li dóno importància, no?
Sí, és clar, Mercè, als problemes bona cara! I les solucions ja arribaran :-)
Oh! Té a veure amb els diumenges!
Això és genial! Jo fa setmanes que estic sense divendres a veure si després de festes!
Espero que tu t'hagis entès... Bé, que com dius tu, l'essència sí que s'entén, però quan es volen dir les coses sense especificar es fa molt difícil! Però m'agrada la frase... A mi també hi ha temporades que em dóna per buscar-ne i apuntar-les per tot arreu. Abans d'ahir en vaig llegir unes, però són en castellà i d'humor. Mira, te'n poso dues (és per amortitzar els posts perduts XD)
- Las personas inteligentes están siempre llenas de dudas (¿será verdad...? )
- Por mayor que sea el agujero donde caigas, sonríe. Todavía no hay tierra encima (aquest és una mica bèstia...)
___________________________
Ostres, que no m'acostumo al blau! :D temps al temps!!
Bé, suposo que mai res és el que sembla, Tirai. I encara queden molts dies i poden passar moltes coses!
Sí, Laia, jo sí que m'he entès. La teva primera frase m'agrada. La segona... dos comentaris que parlen de la mort en aquest post. Buf... I entre el meu somni de l'altre dia i altres coses. Coi, sembla que em persegueixi!
Jo tampoc m'acabo d'acostumar al blau. Però és que volia posar-hi el fons groc i taronja, però em va semblar que cantaria massa. Saps què? Ho tornaré a provar, a veure què passa...
val, d'acord, jo també m'he perdut... però estic d'acord amb tot el que dius :)
com aquella cançó: ...piensa que mañana hoy será ayer...
i anar fent, no?
i per cert, xulíssima t'ha quedat la caseta, eh?
Gràcies, aina!
Ai... És que no podia fugir del groc :-)
Uo! T'has decidit a anar a conjunt amb el teu animaló!! ;)
Sí...
És que el porquet em va presentar una carta de protesta. Va dir que en un blog blau no s'hi sentia bé, i que o canviava de color, o marxava ell.
Publica un comentari a l'entrada