Hi torno a anar amb ma mare. Busca una cosa pel meu pare. I...
D'acord, no se'm pot portar allà. La bona notícia és que ja el tinc! I què tinc?
- Doncs tinc el Rubik revolution!!! Està a dins d'una capsa, embolicat. M'hauré d'esperar un meset per tenir-lo. Em servirà pel viatge de tornada (al d'anada faré servir el Rubik normal...) A més, l'he provat a la botiga...
- Tinc el regal que buscava. Aquell que havia d'agradar a una persona i, essent dolenta, no havia d'agradar gens a la seva dona. A la persona li ha d'encantar. I si no li agrada és que aquella mala bruixa li ha girat massa el cervell, que me'l dongui, que jo ja li faré profit. He doblat gairebé el pressupost que havien marcat, però no m'importa.
Més de 100 euros que m'he acabat gastant a la botiga (he acabat comprant 4 cosetes, al final...). Un altre venedor que se m'ha mirat amb cara rara quan m'ha vist volent provar els helicòpters, i el Rubik revolution, o mirant-me la capsa amb l'exèrcit èlfic de gairebé 200 euros!!! Tio, que tens la mateixa edat que jo, per què tu t'ho pots passar tan bé amb aquestes coses i jo no?
Ai, ja tinc ganes de que l'algú em deixi provar el juguetet que li he comprat. Perquè me'l deixarà provar, no? És que com no me'l deixi provar, m'agafarà alguna cosa... Jo de petita sempre el deixava jugar amb l'scalextric! I amb els meus cotxes teledirigits! I amb la meva gran col.lecció de cotxes! Ara m'ha de deixar... i tant que sí!
El problema és el gir radical. Per què en un moment ets a dalt i al següent ets a baix? Per què ens ha donat, a ma mare i a mi, per parlar de bellesa interior? Per què em sento com si m'haguessin clavat una pallissa? Per què em poso a pensar en demà i m'entristeixo? Per què penso només en la bellesa interior? Per què m'ha hagut de trucar aquella noia? Per què no em puc posar les bambes, anar a córrer i tornar ben suada i més tranquil.la? En fi, em sembla que millor ho deixo estar. Però, com es deixa estar?
Imatge gentilesa de la 
4 comentaris:
Al final t'has comprat l'helicòpter o no??? que ens tens a tots ben intrigats... a veure si en fas una foto i ens l'ensenyes!!
Jo crec que sí que et deixarà jugar amb el regal, em sembla que t'ho deu per haver-li regalat i per haver-li deixat jugar sempre amb les teves coses...
jeje... el post és divertit... però el paràgraf final m'ha inquietat, què són tantes preguntes?? plasmes talment el que dius, alts i baixos... perquè comences el post ben contenta i l'acabes així... jo no sé com es fa per deixar-ho estar, jugant una miqueta??? jeje
bé, espero que estiguis millor, una abraçada Lluna!!!
Vaja! Merda, d'altibaixos! Tan bé com començava el post! Apa, molts ànims! Avui, no estic inspirada.
M'empipa bastant quan veig gent com tu, com la iruNa, fetes pols. Trobo que no és just, però, també, crec que els somriures i els moments feliços es gaudeixen més si has viscut els altres.
Ah! I gaudeix de les joguines! :-)
curiós ... salut
No, iruNa, l'helicòpter (encara) no el tinc. Me'l compraré jo al gener-febrer, com a regal personal per una coseta, perquè em fa il.lusió. I no et preocupis, que el dia que el compri, hi ha post segur!!!
I pel que fa a jugar, ell em deixaria. Sempre ho ha fet. Faltarà que la seva dona, en veure que jo vull jugar-hi, no li agafi una pressa horrible i el faci marxar :-(
I el final... tenia un moment baix, però ja havia decidit que escriuria allò altre. I no veia el post tan animat com volia, i cada cop el moment era més baix i... En fi, suposo que les preguntes sobraven.
Isolta, tens tota la raó. Si no hi haguessin altibaixos, la vida seria tan maca! Però tens raó: t'agafo la frase per posar-la aquí dalt!!! :-)
Publica un comentari a l'entrada