Desembre????????

D'acord, no fa ni un parell de dies que vaig dir que era gener.

D'acord, sé que dijous de bon matí marxo pel pont de desembre...

Però aquest matí he vist escrit desembre en un lloc i... Ostres, ja és desembre? Com pot ser que ja sigui desembre? Però si ahir mateix era l'estiu i... ja és desembre?

Que si avui ja és desembre (ja???????????) vol dir que aviat ja serà gener i... buf, que no arribo a tot!

Desembre, mare meva!

Va passar l'estiu, vaig marxar, vaig tornar. Vaig tornar molt més contenta del que havia marxat. I ja en fa 3 mesos.

Va arribar setembre, i el desembre semblava tan llunyà...

I, amb l'octubre, una persona que se'm va aparèixer sense que jo m'ho esperés. Un dia. Dos dies.

Llavors em va començar a fer mal el peu. Vaig anar a urgències. No em van fer ni cas. I vaig d'haver d'esperar una setmana a que algú em digués què tenia. Metges, i més metges. I els que em queden.

I va arribar novembre, i ni me'n vaig enterar. Anant amb "taxi" a tot arreu. Nerviosa perquè fa molt que no faig esport (i això es nota). Novembre. Pim-pam. Ha passat tot un mes?

I ja el tenim aquí, el desembre. I jo que encara visc a l'estiu. Com pot ser que el meu cap encara visqui a l'estiu i ja siguem al desembre? No, no pot pas ser!

Desembre i gener. Camins. Molts camins. Quants camins hi ha a davant meu? Infinits!

Aquesta nit he somiat. I he recordat els somnis. Molts somnis. Relacionats amb molts camins. Cinc o sis camins diferents, o potser més. Cada dia puc estar contenta.

Els dilluns, perquè és dilluns. La resta de la setmana, perquè és dia de cada dia. Els dissabtes, perquè és dissabte. I els diumenges, perquè és diumenge.

I somric. Ara mateix tenia una adolescent al messenger que em demanava ajuda en temes sentimentals (a mi!) Però no és la primera que ho fa, ni la segona. Avui hi pensava, no sé què sóc. Però totes acaben venint a mi. Potser perquè sóc una tomba? Potser perquè si jo mig les vigilo els pares no les vigilen, i ja es fien de mi (uns i els altres?) Potser perquè des de petites he sigut allà i des de petites m'han anat explicant les coses, i quan es fan adolescents no perden el costum? Algun dia els ho hauré de preguntar. Potser puc aprofitar el pont... Jo, sola, sense cap companyia "adulta" (d'acord, hi haurà algun pare/mare... i poso pare/mare, perquè sinó sé els comentaris que m'arribaran...), amb unes quantes adolescents, pre-adolescents i a punt de sortir de l'adolescència. Mmmm... Va, però què dic, si m'ho passo molt bé!

Desembre. Però com pot ser que ja sigui desembre?